dimarts, 23 d’agost de 2016

“Avui tocarem a Mastrumpet de Dalt”

[Un dos i seguit, 19-8-16]

El tòpic ho diu i segurament deu ser cert, que la setmana passada, especialment al voltant del dia 15 i sobretot aquest dia de la Mare de Déu d’Agost, és quan hi ha més festes majors en el nostre país. I això vol dir, entre moltes altres coses, que s’hi fan moltes ballades de sardanes. És una de les activitats que procurem anunciar en aquest programa i per això ens agrada ser el màxim d’exhaustius, encara que som conscients que és impossible aconseguir-ho al cent per cent. Ho és per la mateixa naturalesa d’aquestes festes: “cada terra fa sa guerra”, segons fa la dita popular i, a més, no tots els pobles disposen dels mateixos mitjans, necessitat ni consciència per divulgar la seva festa.

Tenint en compte això, ja fa anys, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona va assumir la responsabilitat de fer la funció d’agència de notícies de tots aquells que ens encarreguem d’alguna mena d’espai dedicat a la sardana –actualment ho fa la Confederació Sardanista-, ja sigui per ràdio o per qualsevol altre mitjà. En el cas de les ballades, van creure que la millor manera de recopilar informació era proposant a les cobles que els subministressin els llistats d’actuacions i ells, posteriorment, ho divulgaven als informadors en forma de butlletí. En una època en la qual ningú ni sospitava que hi hauria els mitjans que ara tenim a l’abast, tot anava a base de correus tradicionals, ciclostil i, després, fotocòpies. Prèviament, les cobles rebien uns impresos que havien de retornar convenientment omplerts.

Malgrat que això que explico, actualment ens sembli lent i rudimentari, funcionava i força bé. Em dol dir que, en ocasions, millor que avui dia, en temps d’Internet i les seves immenses possibilitats. Al costat de cobles extraordinàriament conscienciades, que trameten tota mena d’informació sobre allò que fan i més, altres es limiten a mantenir la seva agenda en un web o a Facebook (cosa que està prou bé, per a nosaltres) i, malauradament, unes altres, sembla que no existeixin. Bé, sí que ho sabem que hi són, quan veiem notícies a posteriori, o el mateix dia, quan publiquen missatges dient quelcom semblant com que “avui tocarem a Mastrumpet de Dalt”, quan ja és tard per anunciar-ho com cal, evidentment!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada