dijous, 27 d’abril de 2017

Val molt la pena

[Un dos i seguit, 21-4-17]

La diada de Sant Jordi d’aquest diumenge convida a preguntar-se si hi ha, al mercat,  llibres amb un mínim de qualitat de temàtica sardanista. La veritat és que sí que se n’han publicat molts d’interessants, de qualitat i pràctics, fins i tot. La bibliografia sardanista és, doncs, extensa i variada, incloent-hi, també, molta cosa deficient, de poc nivell o, directament, oblidable. Com en tots els àmbits, és qüestió de saber triar.

I aquí és on arriba el problema: poder triar. Perquè si bé hem dit que s’ha publicat molt material valuós, una altra cosa és que aquest estigui a l’abast. Allò que falta és presència a les llibreries de publicacions actualitzades, més enllà de les últimes novetats, generalment de caire molt específicament local, com ara la història del sardanisme a Reus, per exemple. Trobem a faltar, posem per cas, una versió actual del llibre “La sardana, dansa d’avui”, de Jaume Nonell i Lluís Subirana, una magnífica visió del fet sardanista que inclou un molt bon disc en CD, perfecte en el moment de la seva publicació ara fa vint anys, però on caldria afegir-hi moltes coses que han passat des de llavors.

De totes maneres, suposant que el trobeu en alguna llibreria, encara manté bona part del seu interès per als sardanistes i per aquelles que vulguin introduir-se en aquest ampli i insuficientment conegut àmbit de la cultura catalana. Això és així gràcies a un plantejament rigorós, crític i amb un perfecte coneixement del fet sardanista.

I per als que vulgueu anar una mica més enllà i saber més coses dels orígens de la sardana moderna, hi ha un llibre publicat el 2006 que trenca tòpics i explora qüestions poc o gens tractades fins al moment. Es titula “Córrer la sardana: balls, joves i conflictes” i el va realitzar un molt bon equip de professionals i el va publicar Rafael Dalmau Editor. Potser tingueu sort i enmig de la inflació de novetats de tota mena que col·lapsen les llibreries encara el trobeu. Val molt la pena. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada