dijous, 2 de novembre de 2017

De concert...

[Un dos i seguit, 27-10-17]

Igual que ho fa la naturalesa a mida que ens anem endinsant en la tardor, l’activitat sardanista va canviant de color. El nombre d’aplecs va minvant, mentre els concursos de colles es disposen a fer una mena de traca final del Campionat amb les grans finals de les diferents categories, concentrades totes en aquest mes de novembre que estem a punt de començar.

El volum d’activitat va baixant, doncs, encara que sense arribar a extingir-se del tot. De fet, n’hi ha una que és ara, en els mesos que ara vindran, quan adquireix més importància, encara que situant-se molt lluny de la dels aplecs, les ballades i els concursos en temporada alta. Ens referim als concerts de cobla, generalment previstos en espais tancats, aquells que permeten gaudir adequadament de la música, ja siguin sardanes o altres gèneres i formats. Hi ha molta música de qualitat que permet confeccionar programes de concert de tota mena i per als gustos més diversos, alhora que disposem de nombroses cobles amb prou solvència per oferir aquests repertoris. Potser només faltaria que algú més dels que ja ho fan s’engresqués a promoure més concerts i, sobretot, que sabés seduir a aquell públic potencial però tristament desconeixedor dels atractius d’aquest tipus d’activitat.

De fet, les properes setmanes tindrem diverses oportunitats, a Tarragona i ciutats veïnes, de gaudir d’alguns concerts amb la cobla com a protagonista. Encara són pocs en nombre respecte a allò que seria desitjable, però resulta encoratjador comprovar com es tracta de propostes originals i valentes, en algun cas fruit de la iniciativa dels mateixos músics. Des de les sardanes de Pau Casals, més enllà dels pocs títols més divulgats, fins la reivindicació de Josep Maria Bernat, un gran valor de la música per a cobla mereixedor d’una major atenció, passant pel descobriment de diverses vinculacions familiars entre compositors com a bona excusa per contrastar estils i fer viure per als melòmans composicions a vegades incomprensiblement arraconades.

A veure si en sabem gaudir, tots plegats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada