dijous, 23 de novembre de 2017

La 'Violetes', altra vegada campiona

[Un dos i seguit, 17-11-17]

La colla sardanista “Violetes del Bosc” és la nova campiona de Catalunya de sardana esportiva en la categoria gran o absoluta. Ho va aconseguir diumenge passat a la final de Balaguer, després d’arribar-hi amb una diferència de punts mínima respecte a l’altra gran colla dels últims anys, la també barcelonina “Mare Nostrum”.

La “Violetes” no només és la colla més antiga en actiu –va ser fundada el 1945-, sinó que és la que més vegades ha guanyat el Campionat de Catalunya, el primer dels quals se’l va emportar l’any 1959 i des d’aquell moment n’ha obtingut 43, comptant l’actual. Un rècord que costarà molt de superar, sens dubte.

La “Mare Nostrum” semblava, els últims anys, que anava pel camí, encara que tots plegats hauríem d’esperar molts anys per poder comprovar si assolien aquest repte monumental. De moment, havien guanyat els últims tres campionats, tant per mèrits propis indiscutibles com, en part, per la crisis que va afectar la “Violetes”. Com en tants d’altres casos, havia arribat el moment que a la colla tantes vegades campiona li calia renovar sensiblement la plantilla, però mentre en altres innombrables casos això havia comportat davallar en les classificacions o, directament, desaparèixer, ells, en canvi, van resistir.

De la mateixa manera que, precisament, ho havia fet no fa gaires anys la “Mare Nostrum”, la “Violetes del Bosc” va decidir prendre’s un any sabàtic de Campionat (no de concursos lliures i d’exhibicions) i dedicar el màxim d’esforços a posar a punt els nous balladors. L’estratègia –no sempre a l’abast de tothom, tot sigui dit- va funcionar tant en un cas com en l’altre i hem pogut gaudir d’unes competicions vives i emocionants com ho ha estat la d’aquesta temporada que ara acaba, en la qual no s’ha decidit la colla campiona fins l’últim moment.

Recordem que estem parlant de colles que no compten amb pedrera, és a dir, no tenen colles filials de les quals es puguin nodrir de balladors quan convingui. En aquesta casos, han de cercar nous elements a d’altres colles o totalment nous en la sardana de competició, els quals requereixen més temps per a la seva posada a punt al màxim nivell del Campionat. El prestigi amb què compten és clar que ajuda a l’hora de proposar fitxatges, però tot té un límit. Només cal esperar que puguin mantenir aquesta dinàmica molt més temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada