Diumenge se celebra l’aplec Ciutat de Tarragona, el primer dels dos que
organitza el Casal Tarragoní (l’altra és el del Serrallo, a l’octubre). Una
festa que va començar l’any 1957 en un indret que avui dia pot sobtar: la
Ciutat Residencial. En aquell moment, l’aplec no va acabar d’arrelar i només
se’n van fer molt poques
edicions, però anys després, el 1977 el Casal ho va tornar a intentar i, des de
llavors, s’ha anat fent de manera ininterrompuda, encara que variant el lloc de
celebració: el Parc de Saavedra, el Camp de Mart, el passeig de les Palmeres i
l’actual, el Parc del Francolí.
En aquelles primeres edicions de la represa, es va seguir el costum
d’homenatjar, en el transcurs de cada aplec, un compositor de sardanes, com ara
Tomàs Gil o Ricard Viladesau, de qui es pretenia que dediqués una sardana a
Tarragona, però no es va aconseguir. La majoria, però, eren músics importants,
encara que insuficientment coneguts per la majoria dels tarragonins, de manera
que així van obtenir cert reconeixement. Va ser el cas del mestre Joan Juncà,
que a partir d’aquell moment es va engrescar a escriure més sardanes, o Josep
Maria Malato, un gran director de bandes de música molt més reconegut a fora de
Tarragona que a la seva ciutat i que havia escrit algunes sardanes.
Un altre d’aquells il·lustres homenatjats ho tornarà a ser enguany, ara a
títol pòstum: Enric Casals, el germà del gran violoncel·lista i un gran músic
però amb la imatge pública a l’ombra d’aquella gran figura universal. El cas és
que enguany fa 90 anys de l’estrena de la seva sardana Tarragona, una obra excepcional, no només per la qualitat musical,
sinó també per la seva originalitat. Una sardana d’execució gens fàcil que fa
que només es programi en concerts selectes, però que diumenge la podrem
escoltar i ballar en el moment de la commemoració.
A vegades, els homenatges són un simple compliment, però en els casos com
el d’Enric Casals i els altres que hem recordat, són actes de justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada