Normalment, en aquest comentari inicial parlem de qüestions d’actualitat
sardanista, esbarts i cobles. Avui també tractarem actualitat, però començarem
recordant uns fets històrics que van afectar la sardana fa molts anys.
Als inicis del segle XX, quan la sardana estava en plena expansió per tot
el Principat i ja era considerada un símbol de catalanitat, a diverses
poblacions es van produir atacs a les ballades per part de grups lerrouxistes,
que pretenien treure aquesta dansa dels carrers. Alguns dels fets més
contundents van tenir lloc a la plaça Prim de Reus i a la Rambla de Tarragona,
dos llocs on es van arribar a produir agressions físiques als dansaires. Allò
va provocar un fort debat a la nombrosa premsa local del moment i també a la
nacional. Fins i tot, la qüestió es va tractar al Congrés dels Diputats.
A Reus, algunes ballades es van haver de traslladar a llocs tancats, com el
Centre de Lectura, mentre que a Tarragona l’alcalde va arribar a prohibir-les
durant uns dies i va proposar fer-les a la plaça dels Carros en lloc de la
Rambla, perquè allí hi havia la seu de la Fraternidad Republicana, és a dir,
els esmentats lerrouxistes, que consideraven una provocació fer-hi sardanes a
prop.
Ara, recordant aquests fets, resulta tota una temptació comparar-ho amb
fets més actuals: sardanes i color groc, agressivitat i impunitat d’uns,
actitud pacífica d’altres, autoritats pusil·lànimes o directament hostils....
Avui dia, uns tenen un avantatge: qui més qui menys té una càmera al mòbil i
accés a les xarxes socials, de manera que les manipulacions aviat poden quedar
en evidència. Els altres, al cap de més de cent anys, segueixen amb el mateix
esperit hostil, tot i que ara també utilitzin qualificatius nous per als
catalans, com ara “supremacistes”, i tots aquells que els semblen ben gruixuts,
sovint sense saber del tot el seu
significat. O sí que ho saben, però fan allò que han fet sempre: manipular les
idees i els conceptes, una eina més del seu sistema repressor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada