Avui fa deu anys, gairebé totes les colles sardanistes de competició es van
aplegar a Montserrat, en una trobada que tenia l’objectiu de celebrar el mig
segle de la Unió de Colles Sardanistes, l’organisme encarregat, bàsicament,
d’organitzar el Campionat de Catalunya i coordinar les altres competicions
territorials. Fou una festa realment lluïda, que va permetre mostrar l’abast
d’aquest tipus de grups malgrat les crisis generals i particulars que han fet
que el nombre de colles no sigui, ni de lluny, el que hi havia, per exemple,
als anys 80. Malgrat això, aquella trobada a Montserrat va aconseguir fer
ballar juntes colles que, habitualment, no coincideixen. N’hi ha que participen
al Campionat de Catalunya i altres només als Territorials o, senzillament, no
són poques les que es limiten a ballar a més o menys concursos lliures. A més,
cadascuna balla a la respectiva categoria, és a dir, alevina, infantil,
juvenil, gran o veterana.
Des d’aquell dia 1 de juny del 2008 sembla que el nombre de colles està
força estabilitzat, però això no ha de fer que ningú abaixi la guàrdia. En el
context actual, l’existència de colles de competició és una autèntica anomalia,
un fet excepcional tenint en compte els esforços i dedicació que requereix el
seu funcionament normal. No ens enganyem: no és tant agraït socialment parlant
com sortir al Seguici ni aixecar castells, no es compta amb els mateixos
suports i, en canvi, requereix temps d’assaig i de viatjar sense gairebé
subvencions, calen unes condicions físiques mínimes (és allò de la “sardana
esportiva”...), resulta imprescindible una estructura organitzativa eficient,
dedicar-hi diners, etc.
Això sí, els que ho practiquem sabem que les satisfaccions personals i de
grup poden ser importants, però sempre tenint aquella sensació d’anar a contra
corrent....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada