Com cada any, la setmana següent a la del concurs de focs artificials,
comença el cicle d’estiu de ballades de sardanes de Tarragona. Fa dies, també
es va encetar el del Vendrell, un dels més generosos en nombre de ballades, i
aviat ho farà el de Salou, aquest més intermitent al llarg de l’estiu. El de la
capital, comparant-lo amb el que havia estat, és el que més ha patit les
maleïdes retallades –a banda del de Reus, que fa uns anys va desaparèixer-, ja
que ha quedat limitat a tres sessions. Enyorem, doncs, aquelles llargues tandes
de ballades que començaven a finals de juny i es perllongaven fins arribar a
Santa Tecla. Primer, els dijous a la nit, després les divendres i, darrerament,
ja amb aquest format de mínims, al vespre també dels divendres.
El cert és que no només ha minvat el suport municipal a aquestes ballades,
sinó que s’han vist afectades pels canvis d’hàbits dels tarragonins. Recordem
que en aquells cicles llargs i nocturns, a banda dels balladors de les colles i
els espontanis més o menys fidels, la Rambla era plena de tarragonins i
turistes passejant, fent allò d’anar a tocar ferro, en definitiva, de manera
que l’ambient era assegurat amb sardanes o sense. A més dels sardanistes
diguem-ne militants no hi faltaven els que, senzillament, gaudien de la música
i, potser, ballaven una o dues sardanes.
El canvi d’horari de les ballades responia a la voluntat d’adaptar-se a
aquests canvis i, en bona part, ha funcionat. Potser caldria seguir analitzant
si convindria adoptar altres mesures, però trobem a faltar, sobretot, una major
implicació municipal, no només monetària, sinó com una aposta com les que sí
que s’han fet amb altres manifestacions culturals. Primer, però, per tal que
aquestes coses funcionin, cal creure-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada