Sempre havia tingut la creença que, amb els anys, l’experiència i
l’acumulació de cops que amb el temps et va proporcionant la vida, t’anaves
endurint, de manera que arribaria un moment que entomaries les males notícies
amb el posat propi d’un tipus dur de pel·lícula i que les llàgrimes havien de
ser una reacció molt excepcional. No és el meu cas, ni de lluny, tal i com,
malauradament, aquesta setmana he pogut constatar.
Ens ha deixat l’Antonio, l’Antonio Rincón, ballador de la colla veterana
“Toc de Dansa”. Hem perdut, doncs, un molt bon sardanista (entusiasta de
ballades, aplecs i concerts, així com element essencial en els campionats que
la colla ha aconseguit), però sobretot un magnífic company i amic. Nascut a
Andalusia, a Fuente Ovejuna, concretament, feia bo allò que diu aquella cançó,
que crec que és dels Pets, de que “de català no s’hi neix, s’hi exerceix”.
Implicat amb entitats reusenques, la seva manera de ser no trobava cap problema
en comprometre’s a fons amb una colla tarragonina, com tampoc relacionar-se de
la manera més natural amb gent de les colles competidores i, de fet, amb tothom
que, poc o molt, es mou en el món sardanista. Era el seu caràcter: noble,
obert, franc i amanit amb un sentit de l’humor clar i directe.
I si era així amb tothom, imagineu-vos amb els que compartia hores
d’assaig, de viatges, concursos i gresques diverses. I amb moments de tots
colors, com toca. Entendreu, doncs, que ens hagi fet mal, molt mal, que hagi
marxat abans d’hora i després d’una malaltia cruel com totes les que fan patir,
però aquesta amb l’agreujant que no es mostrava massa, externament. De fet, fins
no fa gaires dies, l’Antonio va ser als assajos, aportant suport moral,
opinions expertes i l’escalf de la seva personalitat. Ho trobarem a faltar,
sens dubte, però estic convençut que el millor homenatge que li podem fer és
seguir ballant i estant molt al costat de la Montse, la seva dolça companya i
excel·lent balladora de la colla. Fins sempre, amic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada