En el món de les sardanes i la música per a cobla, segurament que de la
mateixa manera que en d’altres sectors de la cultura popular, la tasca dels que
promouen les activitats, a banda d’alguns casos poc habituals de professionalisme,
deu ser de les més desagraïdes del món. Es tracta d’anar pidolant
col·laboracions i subvencions eternament per a uns actes que no acostumen a
produir cap tipus d’ingrés monetari, ja que el seu escenari natural és en llocs
oberts a tothom. Això, com és fàcil comprendre, crema bastant, exigeix molt
temps de dedicació, a vegades comporta despeses i, per acabar-ho d’arrodonir,
no sempre és possible gaudir-ne plenament com qualsevol altra assistent, ja que
cal preocupar-se per la bona marxa d’allò que se n’és responsable.
Malgrat tot, hi ha molta gent que persisteix i sembla que el seu grau de
combustió costa d’arribar. D’altra manera, no s’explicaria la gran quantitat
d’activitats que tenim oportunitat d’anunciar cada setmana, a banda de les que,
indefectiblement, sempre se’ns escapen. I encara millor: a més dels molts que
van fent, seguint velles rutines (moltes vegades, amb molt de mèrit, ja que han
d’actuar a contra corrent), també hi ha uns altres que sempre treballen mirant
d’anar més enllà, dissenyant coses noves, diferents i procurant que la qualitat
sigui cada vegada més alta.
Penso, per exemple, en cobles com la Reus Jove, que podria limitar-se a fer
moltes ballades de sardanes amb un repertori digne i segurament seguirien
gaudint del prestigi que ja tenen. Allò que fan, en canvi, és preparar diversos
formats de concerts que van dels més populars als més agosarats, alguns dels
quals –i aquí ve la part negativa de tot plegat- no poden mostrar a gaires
llocs i, fins i tot, n’hi ha que ni s’han estrenat. Els hem escoltat fent jazz,
recuperant obres oblidades però de qualitat, elaborant monogràfics, cercant
col·laboradors destacats, etc. En ocasions, han portat a terme autèntiques
operacions d’investigació i recerca per trobar determinades obres.
Aquest dissabte, per exemple, als jardí de la casa Rull de Reus,
presentaran un concert que commemora el centenari de Ricard Viladesau. Es
podien haver limitat a un repertori molt efectiu de cara a la galeria, amb un
nivell de qualitat prou acceptable i títols cridaners, però han preferit –sense
oblidar alguns dels grans ‘hits’ d’aquest autor- peces d’un nivell molt alt de
qualitat musical, no sempre gaire conegudes però sempre representatives del
millor Viladesau.
Aquest és només un exemple, però podríem parlar d’altres cobles –sense
sortir d’aquest sector- com la Sant Jordi, que mai es cansen de sorprendre’ns
amb col·laboracions sempre interessants, o, sense sortir de casa, la
Cossetània, que acaba d’enregistrar un disc, tot i que segur que quan hagi
sortit al mercat, els haurà comportat més maldecaps que beneficis. Sort en
tenim d’aquells que no volen romandre aturats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada