Sovint, s’ha qualificat la sardana com una dansa plenament democràtica,
perquè les anelles són obertes a tothom, és a dir, pot iniciar-les qui vulgui i
qualsevol pot entrar-hi i sortir-hi quan en tingui ganes. Un cop en dansa,
només cal seguir les més elementals normes de conducta.
Hi ha, però, qui ha criticat les colles de competició perquè, asseguren, no
compleixen aquesta norma d’acceptar tothom a la rotllana, no només quan ballen
en concursos sinó quan estan assajant. No és el moment, ara de discutir això,
però sí que val la pena tenir en compte que la majoria d’aquestes colles, a més
de preparar-se i participar en els concursos, promouen moltes de les activitats
que es porten a terme a les respectives poblacions: ballades, aplecs, cursets, etc.
I ho fan en obert, sense restriccions, al mig del carrer, fent mans i mànigues
per obtenir recursos per a unes activitats que són públiques i d’accés,
generalment, lliure. Una tasca, aquesta de treballar més enllà dels interessos
particulars del grup, que poques vegades és prou coneguda i reconeguda.
És per això que, a vegades, a les colles els cal fer coses que surtin de la
quotidianitat per fer-se veure i demostrar que els destinataris del que fan
habitualment no són, només, els entesos o els seguidors habituals. De fet, els
concursos on participen o les ballades que organitzen es porten a terme,
generalment, al carrer, en la línia del que dèiem abans. Com les que organitza
l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, per exemple, una entitat que, a més, fa
uns anys que promou el Puja aquí dalt i balla, per Sant Magí, una pujada
festiva i totalment desenfadada des de la plaça dels Carros fins l’església del
patró.
Enguany, els de la Tarragona Dansa, tot celebrant els 40 anys de l’entitat,
han preparat diverses activitats d’aquest caire que vol obrir-los més encara a
la ciutat. La més immediata, aquest diumenge amb la que ha de ser l’anella més
gran feta mai a Tarragona, tot envoltant la Catedral. Una idea senzilla però
complexa a l’hora de portar-la a la pràctica que requereix la participació de
molta gent, no només els sardanistes habituals. Tant de bo tingui tant d’èxit
que els obligui a instituir-ho i, l’any vinent, mirar d’envoltar tota la Part
Alta. Perquè no? Us hi apunteu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada