Poc a poc, es van
obrint portes i finestres, de manera que, progressivament, anem podent fer més
coses, moure’ns amb una llibertat cada vegada més propera a l’anterior a la
pandèmia que, sortosament, sembla que està afluixant. I cadascú, depenent del
seu grau de consciència, també va actuant amb una progressivament major desimboltura.
El món de la cultura
ha arribat a aquest punt de la història amb la sensació de ser el darrer de la
fila, menyspreat perquè ni de lluny se l’ha considerat essencial, mentre, en
canvi, a l’hora d’aquella obertura que
deia, tot són pors i cauteles, tant des de dins com des de fora, sobretot
d’aquells que tenen el poder d’autoritzar o no que es manifesti d’una manera o altra.
I si la cultura en
general viatja en el vagó de cua, la sardana i altres manifestacions festives
tradicionals ho fan en els últims seients del tot, allí on no hi arriba ni el
revisor. Certament, tot just ara s’està parlant de les primeres actuacions de
les cobles i dels primers assajos de les colles de competició. Aquestes
darreres, potser arribaran a participar en algun concurs en el que resta de
temporada, més per satisfer les ganes de ballar que altra cosa, ja que és prou
sabut que el Campionat de Catalunya va ser suspès a les primeres de canvi.
De moment, les
primeres actuacions de les cobles s’anuncien en format de concert, amb les
corresponents separacions entre els assistents i tota la parafernàlia de
seguretat que ja és habitual en molts llocs... excepte a les terrasses de bars
i restaurants, on sembla que el virus és més tímid que no pas en una actuació
musical. Bromes a banda, fa feredat veure les agendes de les cobles amb un
grapat d’actuacions cancel·lades, algunes ajornades per qui sap quan i moltes
altres que sembla que estan a l’aire, movent-se en un espai sense gravetat, en
una mena de purgatori tot esperant a veure què passa.
De moment, si no hi
ha res de nou abans, a la demarcació de Tarragona la primera cobla que sonarà
serà per Sant Joan –en concert, és clar!- a Horta de Sant Joan, amb estrena
pòstuma del seu fill il·lustre Tomàs Gil i Membrado. I aquí, a Tarragona,
segurament haurem d’esperar a Sant Magí i amb molta probabilitat també
reprimint-nos les ganes de ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada