dimecres, 17 de juny de 2020

Incerteses

[Un dos i seguit, 12-6-20]

La situació per la qual estem passant tot plegats és tant nova i extraordinària que resulta comprensible que hagi agafat a tothom en fals, per manca d’una hipotètica previsió o amb una evident ignorància sobre què calia fer en cada cas, en les mil i una situacions que es plantegen. Ara, quan sembla que, efectivament, s’està començant a superar la pandèmia, els reptes potser ja no són tant dramàtics, però tampoc estem lliures d’haver de prendre decisions gens còmodes i de seguir adoptant mesures de seguretat.

La sospita és que mai estarem lliures del tot d’aquest risc, com el de la grip, que tot i que es pot prevenir amb una vacuna, cada any causa un nombre considerable de víctimes. En aquest sentit, el procés de desconfinament és més traïdor i ens sotmetrà a una por constant, fem el que fem.

I immersos en aquest panorama, quin paper hi té la sardana? Es podrà ballar aviat, caldrà canviar el plantejament de les ballades i els concursos? Les colles de competició potser seran les que ho tindran menys complicat, a priori: ballen a certa distància entre ballador i ballador i el contacte físic amb les mans es pot solucionar amb un ús acurat i sistemàtic de gel. Al capdavall, com els esportistes, aquests dansaires estan acostumats a mantenir una disciplina que, sovint, és molt estricta.

Però, i les ballades clàssiques? Allí sovinteja una major proximitat entre dansaires i és una activitat que s’acostuma a fer al carrer, en espais oberts a tothom i on qualsevol control és pura utopia. Com hauran de ser a partir d’ara, si més no els primers mesos? Es parlar de fer ballades només per a escoltar, concerts en definitiva. També han sortit propostes singulars o, senzillament, d’una difícil generalització, com aquells que han fet anelles agafant-se a una mena de bastons per no haver de tenir contacte directe amb els companys de rotllana.

En tot cas, ens esperen dies ben curiosos, també en aquest àmbit.

Cap comentari:

Publica un comentari