Adéu a l'S21.cat

[Un dos i seguit, 16-5-25]

Si aneu seguint aquest programa amb certa regularitat ja sabreu que des del primer moment em vaig engrescar en el web  S21.cat·Sardanisme per al segle 21. Per això entendreu que m’hagi dolgut assabentar-me de la notícia que els responsables han decidit plegar veles, deixar-ho estar. Dilluns ho anunciaven en un missatge on recordaven que «durant aquest any i mig d’activitat, S21.cat ha impulsat diverses iniciatives i ha desenvolupat un conjunt de serveis pensats per fomentar la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre tots els àmbits del col·lectiu sardanista». I explicaven que «Tot i els esforços fets, constatem que el grau de participació i interès generat al voltant d’S21.cat és insuficient per assolir l’objectiu fundacional del projecte. En aquest sentit, entenem que, sense una implicació clara per part del col·lectiu sardanista i de les seves múltiples representacions (entitats organitzadores, cobles i els seus músics i músiques, sardanisme de competició, de plaça i el més institucional, compositors i compositores de cobla…), l’activitat d’S21.cat no té sentit».

Asseguren que era una possibilitat ja prevista des de l’inici i agraeixen la confiança rebuda de les persones que sí que hi han participat. Després d’uns dies d’astorament, ahir no em vaig poder estar d’escriure-hi el següent a l’espai de debat:

Des del primer moment que hi he cregut en aquest projecte. També és cert que no hi he pogut participar ni una mínima part del que m’agradaria, per la qual cosa no tinc dret a cridar gaire. Però després de dies de silenci, sobretot per respecte pels que han anat al davant, no puc més. Entenc tots els motius que s’han explicat sobre el tancament i, en certa manera, m’hi he sentit identificat quan m’he situat en alguna de les activitats sardanistes en les que he participat en major o menor mesura en la meva vida. Però a mi també em grinyola el contrast entre els últims anuncis de novetats, molts fets realitat fa ben poc, i, de cop, aquesta abaixada de persiana. Insisteixo: respecte absolut, encara que hi ha un altre detall que em punxa el cervell. A vegades, s’ha parlat de la feina rigorosa que es fa a nivell empresarial en les organitzacions importants i que ens hauria de servir d’exemple. No és cert, també, que qualsevol empresa que comença ha de comptar amb un temps de pèrdues, de picar pedra, de rebre notícies dolentes pel que fa a resultats? Voleu dir que s’ha superat aquest temps de, diguem-ne, inversió?