De concerts

[Un dos i seguit, 14-11-25]

Les properes setmanes es produirà un fet poc habitual a la demarcació de Tarragona. Perquè no és corrent que tinguem l’oportunitat de poder gaudir d’un bon grapat de concerts de cobla a diferents poblacions i que, a més, vagin a càrrec de cobles de primer nivell, a banda del fet també positiu que es tracta de propostes molt diferents entre elles: des del concert més diguem-ne clàssic fins a espectacles originals i, fins i tot, agosarats.

Ja sabem que la cobla és una formació musical la principal tasca de la qual ha estat i segueix essent l’acompanyament d’esbarts i la interpretació de sardanes per a ballar. Ja fa a anys, però, que algú es va adonar de les grans possibilitats simfòniques de la cobla, aspecte aquest que es va potenciar, sobretot, en temps del noucentisme i amb l’adhesió de la gran majoria dels grans compositors del país, que es van afegir a la causa de dignificar al màxim aquesta sonoritat tan característica. Poder escoltar segons quines peces (fins i tot, algunes, superant els esquemes propis de la sardana) asseguts còmodament en una sala de concerts i parar atenció en els matisos de les composicions i tots els ets i uts de les interpretacions, és un plaer que molts han descobert.

No estem acostumats, insisteixo, a tenir a prop de Tarragona o a la ciutat mateixa Els Montgrins amb el seu viatge musical a quatre veus, La Principal de la Bisbal amb la Simfònica de Cobla i Corda  o amb una cosa tan diferent com és acompanyar el piano de Newen Tahiel; a deixar-se portar per la combinació cobla i banda de la Maricel i la Banda Simfònica de Barcelona; o immergir-se en les acurades interpretacions de la Ciutat de Girona.

Caldrà seguir un estricte calendari i viatjar del Penedès a la vora de l’Ebre, passant per la ciutat de Tarragona, Montferri o Riudoms. I pot ser que no quedi tot aquí!