La final jove de Valls

[Un dos i seguit, 7-11-25]

Ja fa anys que el concurs de colles de Valls es distingeix per la voluntat dels organitzadors de trencar les rutines i els motlles inamovibles que massa sovint encotillen moltes activitats, sobretot si són de caire tradicional i impulsades per voluntaris benintencionats. En un moment donat, aquesta competició de colles sardanistes es va centrar en les colles joves, és a dir, les alevines, les infantils i les juvenils, aconseguint que a la plaça del Pati (quan la climatologia ho permetia) s’hi proclamessin les colles campiones d’aquelles categories. Això ha comportat fer una festa més animada que les habituals, més fresca, molt pensada per als dansaires que signifiquen el futur de la sardana, la de competició si més no.

Es trien amb cura les sardanes, a vegades hi ha decoracions divertides del recinte, hi actuen elements festius tradicionals de Valls, s’escenifica el moment crucial de la lectura dels resultats del concurs i es cuida molt, també, la proclamació de les colles campiones, amb la cobla fent de fanfara dedicada a cada anella campiona en el moment de rebre el trofeu corresponent  i sortint al mig de la rotllana de germanor final per a tocar la sardana a peu dret.

I com que això d’actualitzar-se comporta un neguit constant, la Unió Anelles de la Flama, l’entitat responsable del concurs, entre molts altres elements festius locals, enguany no ha tingut por de trencar encara més aquelles cotilles que comentàvem i s’ha cregut oportú fer canvis importants en el concurs, traslladant-lo del diumenge al migdia a dissabte al vespre i preveient tota una festa per a després de la competició, és a dir, incrementant la importància que ja es donava a les proclamacions respectives. I un altre canvi rellevant és que es convoca les colles directament a la sala Kursal, un equipament que ja ha hagut d’acollir el concurs moltes vegades quan la pluja no permetia fer-lo a l’aire lliure. 

Tot i que em consta que ha costat adoptar la decisió de deixar el Pati, finalment ha prevalgut el pragmatisme de pensar que al vespre o a la nit el clima pot ser força advers per a dansaires i espectadors i, a més, a cobert es pot treballar millor l’aspecte de les activitats complementàries. Ara, si m’ho permeteu, nomes falta que alguna de les colles tarragonines que tenen moltes possibilitats de guanyar el campionat ho aconsegueixin.