Poca broma!

[Un dos i seguit, 21-11-25]

Com és habitual, a la Gala de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2025 que va tenir lloc dissabte passat al Teatre Principal d’Olot, es van repartir un gran nombre de guardons i reconeixements a persones, grups i entitats que hom entén que han fet bona feina en favor de la sardana. Un elenc impressionant que no tinc por de semblar reiteratiu si dic que és una mostra esplèndida de la riquesa del fet sardanista, una mostra que es va renovant cada any. I no sembla que s’hagi d’exhaurir, sortosament, de cara als propers anys.

Hi trobem premiats amb vides senceres de militància, no sempre prou coneguda ni reconeguda, al costat d’altres més joves però que han estat mereixedors de destacar-ne el seu mèrit, sigui en l’àmbit que sigui. Però ja em permetreu que ara en destaqui alguns d’aquests premiats que són més que dignes representants de la demarcació de Tarragona. És el cas de la Medalla al Mèrit Sardanista, atorgada al Jan Morros, amb una feina immensa en diversos àmbits però que si per alguna cosa passarà a la història sardanista és per ser l’ànima de la colla  Dansaires del Penedès, del Vendrell. I, en una d’aquelles coincidències felices, qui s’emportava la Menció Territorial de Tarragona va ser la seva companya l’Eulàlia Colet.

I no oblidem que  el Premi a l’Impuls Sardanista, una categoria de nova creació de l’edició d’enguany, en va ser nomenat Jaume Virgili, amb 30 anys de lluita per la sardana en diversos camps, com en cursets i, més recentment, la creació d’una nova entitat a Reus, La bella dansa. Igualment, es va reconèixer les 50 edicions de l’aplec de Montblanc.

Tant els promotors d’aquest aplec com el Jaume Virgili i el matrimoni Morros-Colet són gent veterana, que porten molt i molts anys picant pedra, sovint fent tots els papers de l’auca en favor d’unes entitats que massa sovint neden contracorrent i treballant molt més enllà d’un àmbit local, cosa ben lloable, però que en el seu cas, han transcendit de manera gens anecdòtica a les comarques veïnes i, en algun cas, a tot el país. Poca broma!