[Un dos i seguit, 19-6-26]
Aquests dies s’estan celebrant diversos actes amb motiu del 60è aniversari de l’Aplec Baix Camp, de Reus, i els 65 de l’entitat que l’organitza, la Colla Sardanista Rosa de Reus. Una entitat que va començar com una típica colla de concurs i que, amb el temps, va creure oportú centrar-se en generar activitat: des del mateix aplec a ballades, cursos, un concurs fotogràfic que també té una tradició envejable i, per tant, un arxiu d’imatges impressionant, que els permet preparar exposicions apassionants, no només sobre sardanes sinó sobre la cultura tradicional en general d’aquest país nostre.
De sempre, els de la Rosa de Reus s’han distingit per anar més enllà de la rutina de la majoria d’aplecs. El que cada setembre convoquen a la vora del santuari de Misericòrdia no només ofereix bones cobles sinó un elaborat programa complementari fet amb ganes d’atraure algú més que els més fidels balladors i sempre compten amb la participació d’altres grups i artistes. Durant anys, van promoure la creació d’aplecs nous a pobles de la comarca i les més properes, cercant la complicitat dels joves més inquiets de cada vila, alguns dels quals van tenir continuïtat. Fins i tot foren els engrescadors dels organitzadors de diversos aplecs per fer-ne un conjuntament, de grat record, a Escornalbou, malauradament ja desaparegut.
La Rosa de Reus segueix endavant i esperem que per molt temps, però una mirada des de fora indica que pateixen un mal massa generalitzat: malgrat la seva inquietud any rere any renovada, no sembla que hagin aconseguit que una nova generació d’activistes segueixi aquesta tasca amb sang nova. Seria una llàstima que aquesta trajectòria brillant s’estronqués, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada