[Un dos i seguit, 9-10-26]
La revista de cultura popular catalana Som, des de fa temps més aviat especialitzada en sardanes, encara que no exclusivament, acaba de publicar el número 400. Aquesta és una fita important, ateses les característiques de la publicació i el panorama actual pel que fa les revistes impreses en general. El número 1 va aparèixer l’any 1980 i des de llavors no ha faltat mai a la cita amb els lectors, cosa que només es pot explicar per la proverbial constància dels activistes culturals del país i la seva contumàcia a l’hora de treballar de franc per la causa, singularment els sardanistes.
El fenomen, però, encara és més extraordinari si pensem en l’obsessió actual de no sabem ben bé qui, de fer-nos creure a tots que això del paper s’ha acabat, que és una cosa obsoleta i digna de ser arraconada als magatzems de les biblioteques... i encara gràcies! Realment, cada vegada costa més trobar un lloc on adquirir una revista o un diari imprès, talment com si hom pretengués aconseguir una mena de relíquia oblidada.
La revista Som mai ha gosat fer el pas als quioscos, ni tan sols en temps millors per a aquests establiments. Sempre ha confiat en els subscriptors i el servei de Correus i, darrerament -qui remei!-, en la versió digital disponible a la plataforma iQuiosc.cat. En tot cas, com he dit, no ha fallat mai, tot i que ha viscut èpoques més brillants que altres. Darrerament, està experimentant una mena de renaixença gràcies a l’impuls de Jaume Nonell, qui ha implicat tot un seguit de col·laboradors per oferir un contingut molt més interessant. A més, coincidint amb el número 400 s’ha estrenat una nova maquetació, amb un disseny més actual i atractiu. Per molts anys més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada