dilluns, 14 de març de 2011

Dones a les cobles

[Un dos i seguit, 12-3-11]

Fins a dates relativament recents, les grans orquestres simfòniques eren un reductes totalment inabastables per a les dones instrumentistes i, no cal dir-ho, per a les directores. I això, tot i que l’accés de les dones a l’aprenentatge musical en general i dels instruments en concret ja feia molts anys que era habitual. Però, és clar, una cosa era que les noies de casa bona aprenguessin a tocar el piano i una altra que s’hi dediquessin professionalment.

Sortosament, les coses han canviat i a hores d’ara les dones són presents (i, a vegades, predominen) a la majoria de formacions musicals. En el camp de la cobla, aquest accés ha estat més tardà, però evident des de fa uns anys. Globalment, encara són minoria, però és prou simptomàtic que la seva presència a les cobles joves sigui habitual i, a vegades, majoritària. On més els està costant és a les cobles-orquestres (paradoxalment, on ja fa molt de temps que hi ha cantants femenines) i a les formacions més veteranes. Em consta que, pel que fa a les cobles que conec mínimament, això és més circumstancial que altra cosa, és a dir, que no depèn de la voluntat dels responsables de cada formació de tenir o no dones en plantilla, sinó del mercat de músics. Vull dir que és lògic, tenint en compte que la majoria de dones músics són joves, que encara no n’hi hagi a cobles on normalment s’hi accedeix després d’una llarga trajectòria per diferents formacions. El temps segurament dirà si això és cert o no, o si es confirma aquesta dinàmica.

Un cas un xic diferent és el de les compositores. Ja fa molts anys que n’hi ha, d’autores de sardanes, però poques i insuficientment conegudes. Fa uns anys, van sorgir alguns noms, com Montserrat Pujolar o Dolors Viladrich, que han assolit una popularitat remarcable, però no ha estat fins a dates molt recents que hem pogut apreciar un petit esclat de noies compositores. El vuitè concert del Dia de la Dona de dimarts passat a Tiana, per exemple, presentava sardanes de 15 autores diferents, amb set composicions d’estrena i la majoria de les autores eren força joves. Quelcom impensable no fa pas gaires anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada