diumenge, 6 de març de 2011

Insisteixo

[Un dos i seguit, 5-3-11]

La setmana passada criticava la visió simplista i poc rigorosa que un llibre de recent aparició ofereix sobre la sardana, tant des del punt de vista històric (abonant el tòpic, divulgat per certs sectors que asseguren que l’expansió d’aquesta dansa va ser deguda a una mena d’imposició o, com a mínim, generós patrocini d’institucions i determinades classes socials), com, des d’una perspectiva més actual, presentant-la com quelcom estàtic, conservador, i on les iniciatives renovadores o que poden impulsar noves vides de desenvolupament són més aviat anecdòtiques, tot citant, només, el cas del músic Jordi Molina.

Jo no posava exemples, però em permetia donar a entendre que, mirant enrere, es veu que les coses han anat d’una altra manera i que sempre hi ha hagut gent amb ganes de fer coses diferents, tot i que és ara quan d’iniciatives d’aquesta mena n’hi ha més que mai, són ben variades i, en ocasions, notablement engrescadores.

És clar que hi ha parts importants del sardanisme clarament conservadores. Això és així perquè no estem parlant de quelcom monolític i uniforme, tot al contrari de com alguns pretenen presentar els sardanistes, entenent per sardanistes aquells qui, en major o menor mesura es mouen al voltant de l’activitat d’aquesta dansa, des del músic al directiu, al ballador compulsiu a aquell que, ocasionalment, només escolta davant una cobla.

No es tracta ara de fer una relació completa de les propostes o realitats que representen aquesta altra part més vital de la sardana, però podem posar-ne alguns exemples: els shows de la cobla Contemporània, les versions de músiques ben diverses com les que ens explicaven fa poc gent de la cobla Marinada en aquest programa, però a la qual caldria afegir-hi les de les cobles Jovenívola d’Agramunt, Flama de Farners, Bisbal Jove, Sant Jordi, etc. També, les múltiples incursions d’instruments de cobla en l’obra de cantautors, grups de folk, música clàssica, jazz... Podríem citar els nous concursos de punts lliures, la cloenda del Campionat que s’anuncia a Valls, etc.

Sortosament, hi ha qui sí que ho veu d’aquesta manera tot i no estar-hi implicat de manera directa. No us perdeu, en aquest sentit, el número d’aquest mes de la revista “Descobrir Catalunya”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada