[Un dos i seguit, 19-3-11]
Ens aquests moments es deu estar inaugurant a Tarragona una nova plaça. Bé, en realitat es tracta d’un espai urbà ja existent a la Part Alta, sorgit fa uns anys en construir uns edificis de veïns en un solar on s’havia previst reservar-hi, també, una superfície pública. Ara s’ha decidit que passi a anomenar-se de Carles Llorach, homenatjant així la memòria d’aquest tarragoní, desaparegut recentment.
No cal dir que es tracta d’una decisió encertada, tenint en compte que en Carles Llorach va treballar durant molts anys per la cultura popular del país, especialment per la tarragonina. No es tracta ara de fer un resum biogràfic, però no em puc estar de dir que sí, que tal i com s’ha remarcat sovint, fou un dels tarragonins que van intervenir de manera decidida en l’espectacular procés de recuperació i revitalització de les festes majors de Tarragona, però potser sigui encara més meritori, al meu entendre, el fet que també ho feia abans, quan no era moda. Un servidor el va conèixer, precisament, quan formava part de la junta directiva del Casal Tarragoní, o quan va contribuir a fundar l’Esbart Santa Tecla. Després van ser molts els qui es van apuntar a fer coses pel Seguici o pels castells, posem per cas, i ell també hi va ser, però, insisteixo, prèviament algú va mantenir la flama en temps menys agraïts.
Persona de caràcter, potser a vegades hom podia no estar d’acord amb alguna de les seves actituds, com és lògic i normal, però ningú li podrà negar mai el mèrit del conjunt de la tasca que portà a terme. Plenament merescuda, doncs, la nova plaça Carles Llorach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada