diumenge, 24 d’abril de 2011

Que se'n parli!

[Un dos i seguit, 23-4-11]
Encara que aparentment, és a dir, vist des de fora dels habituals del sector, sovint no ho sembli, en el món de la sardana i la cobla sempre hi ha hagut debats entre conservadors i innovadors, per anomenar-los d’alguna manera. De vegades, en algun congrés, alguna taula rodona o en escadusseres cartes al director apareixen aquestes qüestions, però generalment la imatge predominant només és una: la dels immobilistes. Els altres hi són, sempre hi han estat, però acostumen a restar ocults, no per elecció pròpia, sinó per raons més complexes. Tant és així que fins i tot llibres pretesament seriosos com algun que ha aparegut fa poc s’ha quedat només amb aquesta mirada superficial i, per tant, falsa.

Com deia, el debat, més o menys ocult, sempre hi ha sigut, encara que darrerament s’està fent més visible, potser perquè proliferen més que mai les noves propostes, sobretot en l’àmbit musical, on els compositors i els intèrprets cada cop tenen menys manies i més ganes i capacitat de fer coses, però també perquè gent d’altres àmbits s’interessen per experimentar amb el so de la cobla, lluny de les visions plenes de prejudicis que fins ara predominaven.

Però em sembla que allò que més està contribuint a fer que se’n parli més obertament són les xarxes socials –Facebook i similars- on tothom hi pot dir la seva o penjar imatges i vídeos. Les possibilitats són moltes i alguns ja les aprofiten, encara que també, com ja sabem, hi ha certs perills. De totes maneres, el més positiu és que se’n parli, que es mostrin i proposin coses, que es discuteixin...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada