diumenge, 29 de maig del 2011

De subvencions, estómac i escrúpols

[Un dos i seguit, 28-5-11]

Superat el batibull de les eleccions municipals, ara falta , és clar, pair-ho entre tots, però sobretot els més directament implicats, que tenen com a termini el proper dia 11 de juny, que és quan s’han de constituir els nous consistoris.
Com en molts altres àmbits, el de la sardana i la cobla ja fa temps que pateixen, potser més que en cap altra ocasió similar, una situació de provisionalitat que més que haver de suspendre activitats, que també, ha fet que moltes restin en una mena de llimbs, tot esperant que algú confirmi la tan esperada subvenció.
     
Per la seva naturalesa, les sardanes i la dansa tradicional en general, depenen molt (a vegades totalment) d’aquestes aportacions oficials. Un aspecte delicat, aquest, ja que el problema no és només per la dependència econòmica d’uns governs locals o nacionals d’un determinat color, sinó per la dependència de segons quines concepcions de la festa. En alguns pobles, més que a les ciutats, a vegades s’hi afegeixen les disputes o misèries pròpies de les comunitats petites, més enllà dels partits concrets.
 
No sempre es produeix aquesta dependència absoluta, ja que no poques entitats s’espavilen cercant altres fonts de finançament, però el cert és que no hi ha gaire tradició de mecenatge en aquest tipus d’activitats a Catalunya i sovint, almenys fins ara, resultava més fàcil recórrer a la subvenció.
 
Veurem fins on arriben les famoses retallades en un terreny tradicionalment desnerit com ho és el de les sardanes que, malgrat el que he dit, mai ha gaudit de grans aportacions. El paper d’anar a demanar subvencions serà més desagraït que mai, això segur. En algun cas, com a determinada capital de comarca, on una regidora electa està vinculada a una entitat sardanista, a priori podria semblar més fàcil si arriba a governar, però tenint en compte que representa un partit descaradament xenòfob, tot dependrà de l’estómac o dels escrúpols de cadascun dels demandants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada