dilluns, 29 d’agost de 2011

La formiga

[Un dos i seguit, 27-8-11]

Aquest cap de setmana, la gent més jove de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa comencen les ja tradicionals colònies de cada estiu. Uns dies en els quals la colla de veterans de la mateixa entitat, la “Toc de Dansa”, és d’estage de preparació de cara a la part més densa de la temporada competitiva, que començarà ben aviat.

Avui, però, ens interessa parar atenció en les colles petites i les seves colònies, pràcticament iguals a les moltes que s’hauran celebrat aquest estiu arreu del país, però que cal veure-les des de la perspectiva de les colles de competició. Encara que allí possiblement no en ballin cap de sardana, constitueixen una de les activitats més esperades de l’entitat. La raó és ben senzilla: els nens i nenes s’ho passen bé i, a més, a un preu molt “arreglat”. Però, a més, serveix per a crear o mantenir l’ambient de manera molt eficaç entre un col·lectiu que té com a raó de ser central la sardana de competició, encara que, com hem comentat moltes vegades, no és la única. Tot plegat ha fet que en un context de moltes dificultats per tirar endavant associacions de tota mena, no només les sardanistes, l’entitat tarragonina tingui més membres que mai, i especialment les seccions més joves.

Molts d’aquests nens i nenes s’hi van implicar arran dels cursets que es fan a les escoles, però també sovintegen els que hi han fet cap engrescats per un amic o parent que ja hi és. Tot un símptoma, com també ho és que la situació del conjunt de la Tarragona Dansa sigui ben diferent del de moltes altres colles que no han sabut, no han pogut o no han cregut oportú mantenir un planter. De problemes no els en falten als de la TD, com és fàcil suposar, però s’assemblen molt més a la formiga que a la cigala del conte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada