dissabte, 13 d’agost de 2011

Un aparador

[Un dos i seguit, 13-8-11]

Ja és història la 24a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que aquesta vegada s’ha celebrat a Grenoble. Una iniciativa que va començar, bàsicament, com un aplec sardanista itinerant, però que, amb el temps, ha acabat sent una mostra de gairebé totes les variants de les manifestacions festives tradicionals catalanes. Així, cada any, a primers d’agost, més 500 persones viatgen a alguna ciutat europea per ballar sardanes, portar gegants, aixecar castells, etc.

La voluntat de quedar bé amb tothom ha  fet que en resulti un nom llarguíssim i poc pràctic –això d’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics- perquè calia expressar que s’hi fa de tot, però també reconèixer que l’origen de l’activitat i el gruix dels que hi van per lliure, no pas perquè els han contractat, són sardanistes.

Al marge d’aquests detalls, la idea i el desenvolupament de tot plegat és prou vàlid: mostrar a altres països la riquesa del nostre patrimoni festiu. Sobretot, perquè no es tracta d’anar allà, actuar en un lloc més o menys adient i fer turisme, sinó que els aplecs es fan en connivència amb les autoritats locals, generalment compartint escenari amb grups autòctons i, sempre que és possible, amb la col·laboració de centres catalans, que, com és prou sabut, n’hi ha arreu del món, gairebé.

Només una objecció d’un que no hi ha pogut anar a Grenoble, però que ha vist algun vídeo per You Tube: potser caldria tenir cura del nivell d’algun dels grups que hi actuen. Si es tracta d'oferir una mena d’aparador, no queda gaire bé que algú desafini de manera força ostensible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada