dilluns, 27 d’agost de 2012

La música enllaunada, a casa

[Un dos i seguit, 24-8-12]
 
És perfectament comprensible que hi hagi qui es neguitegi per trobar sortides davant les dificultats econòmiques que fan que hagin minvat les actuacions de les cobles, però no sembla que algunes de les opcions que a vegades podem veure al carrer siguin gaire encertades. Darrerament, a les xarxes socials, als fòrums dedicats a la sardana estan força animats amb debats al voltant de les ballades amb música enregistrada, la qualitat d’algunes cobles o, fins i tot, el fet que algunes actuïn amb menys músics dels habituals.
A més dels casos d’algunes cobles –generalment cobles-orquestres- que no tenen gaire cura de la seva vesant sardanista i actuen amb plantilles incompletes o amb músics que “aguanten” l’instrument, tampoc no sembla una bona solució crear precedents de formacions diferents a la cobla estàndard, sigui més petita o amb variants que no tinguin com a objectiu provar experiències noves. Una cosa són les fusions que enriqueixen el conjunt de l'oferta musical vinculada a la cobla i una altra que s’implantin succedanis descafeïnats per a les ballades, tal i com algú ha proposat. Em sembla que bona part de l'èxit i la pervivència durant tants anys de la sardana i de la cobla ha estat l'assoliment, en el seu moment, d'una formació prou equilibrada, original i plena de possibilitats com és la cobla.
I no cal parlar, naturalment, de l’opció que sembla que han triat més d’un poble o agrupació: ballades amb música enllaunada. Pensem-hi, perquè correm el perill que passi com en el món dels esbarts, on pocs actuen amb música en directe, en sessions d’un artifici molt trist; i quan hi ha músics, sovint aquests es presenten en formacions molt allunyades d’aquella riquesa que aportava la cobla. A vegades ha estat per raons econòmiques, però altres per voler comptar amb músiques que, per diverses raons, resulten pràcticament impossibles de tenir en directe. Entenc la bona intenció dels que ho promouen, però, insisteixo, la música enregistrada sempre resulta pobre i trista, encara que hi posis una simfònica, però enllaunada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada