dimarts, 2 d’octubre de 2012

I per molts anys!

[Un dos i seguit, 28-9-12]
 
A banda del concurs de colles, un any més celebrat al Serrallo, que és tota una altra història, la presència sardanista a les festes de Santa Tecla ha estat l’habitual dels últims anys: dues ballades, una el dia de la patrona a la nit i l’altra el vespre del dia de la Mercè. Enguany, han seguit la tònica general de les festes, és a dir, amb moltíssima gent.
Efectivament, tot i que la ballada del dia 23 començava ben tard, a les 11 de la nit, és a dir, tot just després del castell de focs, va ser molta la participació de balladors espontanis. I fixeu-vos que dic balladors espontanis per a diferenciar-los dels fidels, que procuren no perdre’s cap ballada, però també de la molta gent que tornava de veure el castell de focs. Sens dubte, més d’un s’hi va trobar amb la ballada, és a dir, que no hi va anar expressament, però va aprofitar per ballar una o més sardanes.
De fet, aquesta és l’essència de les sardanes, sense menysprear, ni molt menys, els dansaires de colla o els habituals a les ballades. És bo, crec jo, que es mantingui l’esperit originari i autèntic d’aquest ball: plenament popular i, tal com deia abans, de participació del tot espontània.
I dilluns, a la segona ballada, més del mateix i, potser, augmentat, perquè era una hora més agraïda i amb menys competència: molt de públic, però, sobretot, molta gent ballant: des del que no se’n perd cap fins i, si pot ser, del primer a l’últim compàs, fins al que s’ho pren amb més calma; de la colla que assaja punts lliures amb una vitalitat envejable i arrenca aplaudiments entusiastes, fins l’avi que només balla amb el cor, però en  gaudeix com el primer.
I per molts anys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada