diumenge, 21 d’octubre de 2012

“Toc de Dansa”, novament campiona de Catalunya

[Un dos i seguit, 19-10-12]
 
Els companys de la colla "Toc de Dansa" feliços pel campionat aconseguit a Manlleu.


L’existència de colles sardanistes considerades plenament com a veteranes és relativament recent. Encara que gairebé des de la postguerra civil hi ha hagut anelles de dansaires de certa edat, que s’aplegaven per recordar els seus temps de joventut en el món de la competició, la formació de colles d’aquesta mena amb voluntat clarament competitiva potser no vagi gaire més enllà dels anys vuitanta del segle vint. Entre les primeres que van participar de manera decidida en els concursos hi va haver la colla “Encara hi som”, de Vilanova i la Geltrú -encara activa, tot i que, lògicament, ben renovada-, i la tarragonina “Enyorança”, totes elles formades, sobretot, per antics balladors de colles joves. Després en van anar sorgint d’altres, fins al punt que aviat es va veure la conveniència de crear una categoria pròpia dins del Campionat de Catalunya. Evidentment, colles formades per persones de més de 40 anys –i, a vegades, amb elements de més de 70-, no poden competir amb les que estan formades per jovenalla de 18 a 30 i tants anys.
Tot i haver aquesta categoria pròpia, tradicionalment les colles veteranes han estat col·lectius de bons aficionats que, abans que res, procuren gaudir de la dansa, ballant amb la intensitat que els permeten les seves condicions físiques. Un aspecte aquest, que potser molts profans ignoren: que la sardana permet diferents graus a l’hora de ballar-la, amb unes posicions dels braços més o menys esforçades, fent més o menys balanceig, etc. És clar que com més esforç hi posem, més espectacularitat hi aconseguirem, el punt màxim de la qual són les sardanes de punts lliures.
Un esperit que segueix vigent i és bo que així sigui. Però darrerament algunes colles veteranes, principalment les que actualment participen al Campionat de Catalunya, han assolit nivells força alts de qualitat en el ball. Potser no podrien competir amb les colles de la categoria de grans, però no desentonarien gaire i potser donarien un ensurt a alguna colla no capdavantera. Sens dubte, són el fruit de poder comptar amb balladors i dirigents experimentats en mil i un concursos de fa unes poques dècades i que han treballat els assajos de manera molt propera a la de les colles joves.
La temporada que tot just ha acabat aquests dies, per exemple, ha estat emocionant des del primer fins a l’últim dia, amb un molt bon resultat des de la perspectiva tarragonina: haurà estat el quart campionat –i tercer consecutiu- com a campiona de la colla “Toc de Dansa”. I segueixen...

La gran bandera que va presidir el concurs en una imatge del diari digital Osona.com
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada