diumenge, 28 d’abril de 2013

Reeixint en un context cada cop més hostil

[Un dos i seguit, 26-4-13]
Ja ho diuen: davant del mal temps, bona cara. O, potser millor: actitud en positiu, de seguir treballant i empenyent amb idees renovades. Si hi ha crisi i la cultura esdevé, més que mai, la protagonista de la faula de la xocolata del lloro, si els seus protagonistes i els que hi actuen d’una manera o altra volen sobreviure, aquests no tenen alternativa.
 
Sense moure’ns del món sardanista, d’exemples en trobaríem molts, casos d’accions concretes més enllà dels equilibris que comentàvem aquí mateix la setmana passada que han de fer els organitzadors. Des d’importants operacions, valentes i arriscades, com la d’aplegar grans organitzacions i les seves activitats més emblemàtiques convenientment repensades, com ara la Federació Sardanista i la Unió de Colles, fins a la proliferació d’activitats impulsades pel sistema de micromecenatge. En aquest sentit, destaquen els projectes discogràfics, fruit de la il·lusió dels músics joves que, sortosament, proliferen actualment a les cobles. Avui, per exemple, es presenta el pioner, engegat per la cobla Sabadell.
 
La part negativa, ja ho hem comentat més d’un cop, són aquells que, malgrat tot, es van quedant pel camí. No totes les entitats tenen l’oportunitat de cercar dreceres noves o de fugir cap endavant amb èxit. No tots els entorns són iguals i les situacions personals dels activistes no deixen de ser un reflex del conjunt de la societat. La part més esperançadora és que, almenys de moment, encara n’hi ha molts que sí que poden reeixir un context cada cop més inhòspit. Avui, com sempre, a l’Un dos i seguit parlarem d’alguns exemples d’aquesta mena, d’aquells que, malgrat les dificultats, mantenen la flama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada