dilluns, 15 d’abril de 2013

De silencis i de xerrameques

[Un dos i seguit, 12-4-13]
No estic segur de si ho va dir Martin Luter King, ja que a vegades la memòria ens fa males passades, ni si la cita és exactament com la diré, però allò realment important de segons quines sentències és la idea que porten dins i que volem expressar. Més o menys, va venir a dir que “Allò que em preocupa no és el que diuen els dolents, sinó que em neguitegen els silencis dels bons”.
Això és fàcil aplicar-ho a la situació del país. Dia si, dia també, hem de suportar tota mena d’exabruptes, més o menys ben expressats segons el nivell de cadascú, però amb el comú denominador de voler aturar o aigualir aquell camí que una gran massa de ciutadans entén que Catalunya ha de seguir. Una via que, de fet, poc o molt, ja ha començat, més pel compromís dels ciutadans que per la feina feta per la classe política, encara que pretenguin fer-nos creure el contrari. Una acció que, cada vegada més, recull adhesions i compromisos, encara que, en ocasions, sobraven alguns silencis d’aquells que deia al principi.
En el món sardanista, per exemple, aquests silencis van desapareixent a marxes forçades. Moltíssims van esbandir-se en sec (com diem aquí a Tarragona) l’11 de setembre, altres s’hi van afegir fa poc a la presentació de la sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Cornellà; i demà pot ser una altra fita d’aquestes, ja que la Federació Sardanista de Catalunya, que celebra Assemblea General Ordinària, té punts a l’ordre del dia ben explícits. Sembla que la por que vol escampar la xerrameca dels “dolents” no els acaba de funcionar.
PD:
Bé, a vegades, improvisant més del compte poden passar coses com les d’aquesta setmana: que no acabem de recordar del tot una frase ni estiguem segurs de si realment la va dir la persona que ens ve al cap en aquell moment. Certament, es tractava de Martin Luther King i, tot i que la idea bàsica de la frase era la que exposava al comentari de divendres, ell era molt més contundent, ja que deia, si la traducció castellana que he trobat és correcta, que “Nuestra generación no se habrá lamentado tanto de los crímenes de los perversos, como del estremecedor silencio de los bondadosos”. Doncs això, que mentre uns deixen anar sense manies tota mena de bestieses, molts dels altres encara tenen por. Cada cop menys, però, tal i com ha ratificat aquest dissabte l’Assemblea General Ordinària de la Federació Sardanista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada