divendres, 11 d’octubre de 2013

Un nou i merescut reconeixement a Lluís Subirana

[Un dos i seguit, 4-10-13]

En el món sardanista és força habitual que, coincidint amb un concert o aplec, es faci algun acte d’homenatge o reconeixement a persones que s’han significat per la seva tasca desinteressada en favor d’aquest sector d’activitat cultural. És bo ser agraït i més quan es tracta de fer-ho d’una trajectòria de feina totalment altruista que, fins i tot, acostuma a comportar despeses i, a vegades, disgustos o enrabiades.

En ocasions, aquests premis, sempre honorífics, estan més o menys institucionalitzats, com ara el Floricel d’Anglès, o els que lliura la Federació Sardanista de Catalunya, com a hereva, en aquest terreny, de l’Obra del Ballet Popular, en forma d’extens cartell de guardons a empreses, entitats, grups i, és clar, individualitats remarcables, que n’hi ha moltes.

Una altra d’aquestes iniciatives d’agraïment té la seva seu a Encamp, a Andorra, i pren el nom de l’entitat sardanista local, La Grandalla, que els lliura coincidint amb el seu aplec, a finals d’agost o a primers de setembre. Enguany, aquesta Grandalla d’Argent, com sempre, és ben merescuda, i ha correspost a Lluís Subirana, un sabadellenc de qui s’ha tingut en compte el seu treball com a estudiós i autor d’un bon nombre d’articles i llibres sobre la sardana, uns quants dels quals publicats per la desapareguda editorial tarragonina El Mèdol. Però també cal tenir en compte que es tracta d’un fi poeta, que s’ha implicat en diverses entitats i iniciatives sabadellenques i, també, d’àmbit més ampli. Com a exemple, citem que fou un dels fundadors de la Federació Sardanista de Catalunya.

A més de tot això, a mi m’agradaria remarcar un altre aspecte: que malgrat ser una persona que ja ha assolit certa edat, sempre ha apostat, de manera decidida, per anar més enllà dels esquemes tradicionals o establerts. Entén que, sense oblidar, ni molt menys, l’essència i la base del sardanisme, cal obrir-se a altres propostes i maneres de veure les coses. L’hem pogut escoltar, parlant en aquest sentit, en debats i congressos; ha estat al costat o al davant d’iniciatives com la Sardanova, posem per cas.

Com deia, un reconeixement ben justificat que, de fet, s’afegeix a altres rebuts anteriorment, com ara la Medalla al Mèrit Sardanista, l’any 2007, o el Premi a l’Actuació Cívica, per la Fundació Lluís Carulla, l’any 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada