[Un dos i
seguit, 25-10-13]
Qui tria els programes de les ballades i els aplecs? Qui decideix allò que interpretarà una cobla en una actuació determinada? Quins criteris segueixen aquests programadors?
Són preguntes que potser ens haurem fet alguna vegada, sobretot si es tracta d’un programa que ens crida l’atenció, ja sigui en sentit positiu com si ens fa arrufar el nas. La qüestió no és banal i, de fet, ha estat motiu de debat en moltes ocasions i, darrerament, també l’hem pogut seguir a les xarxes socials. És un aspecte que pot ser problemàtic si tenim en compte que l’immens patrimoni que s’ha arribat a acumular amb els anys en forma de música per a cobla inclou estils i nivells de qualitat molt diversos. De fet, a la plaça o a les sales de concert podem escoltar seleccions de tots els colors. Al capdavall, de criteris, com de gustos o de capacitat per preparar programes, potser n’hi hagi tants com persones que s’hi hagin dedicat en un moment o altre.
El més habitual és que siguin les mateixes cobles les que triïn allò que interpretaran, però també es dóna el cas d’una elaboració conjunta o el “suggeriment” (entre cometes) per part de qui paga d’incloure determinades peces. Sovintegen les queixes per part d’alguns músics o de cert públic més culte en el sentit que el nivell de qualitat no és el que entenen que caldria, generalment per les exigències de molts balladors més preocupats per saltar que per gaudir de bona música. Aquests, acostumen a argumentar que, abans que res, la sardana és un ball, etc. etc. El debat també pot ser molt variat i, de fet, ho és quan es manifesta, ja que no sempre la culpa –si és que es pot parlar de culpa- és dels dansaires o organitzadors. També hi ha músics que cerquen el camí fàcil o fugen d’allò que pugui limitar el nombre de contractes. Igualment, cal tenir en compte aspectes que van més enllà de la qualitat, com el fet que pot haver sardanes magnífiques des d’un punt de vista musical, però, no ens enganyem, poc adients per a ballar.
Possiblement, el millor camí siguin els programes variats, que dosifiquen de manera prou hàbil els diferents estils, com els que, sortosament, podem veure que cultiven algunes cobles, entre les quals algunes de les comarques tarragonines, sortosament.
Qui tria els programes de les ballades i els aplecs? Qui decideix allò que interpretarà una cobla en una actuació determinada? Quins criteris segueixen aquests programadors?
Són preguntes que potser ens haurem fet alguna vegada, sobretot si es tracta d’un programa que ens crida l’atenció, ja sigui en sentit positiu com si ens fa arrufar el nas. La qüestió no és banal i, de fet, ha estat motiu de debat en moltes ocasions i, darrerament, també l’hem pogut seguir a les xarxes socials. És un aspecte que pot ser problemàtic si tenim en compte que l’immens patrimoni que s’ha arribat a acumular amb els anys en forma de música per a cobla inclou estils i nivells de qualitat molt diversos. De fet, a la plaça o a les sales de concert podem escoltar seleccions de tots els colors. Al capdavall, de criteris, com de gustos o de capacitat per preparar programes, potser n’hi hagi tants com persones que s’hi hagin dedicat en un moment o altre.
El més habitual és que siguin les mateixes cobles les que triïn allò que interpretaran, però també es dóna el cas d’una elaboració conjunta o el “suggeriment” (entre cometes) per part de qui paga d’incloure determinades peces. Sovintegen les queixes per part d’alguns músics o de cert públic més culte en el sentit que el nivell de qualitat no és el que entenen que caldria, generalment per les exigències de molts balladors més preocupats per saltar que per gaudir de bona música. Aquests, acostumen a argumentar que, abans que res, la sardana és un ball, etc. etc. El debat també pot ser molt variat i, de fet, ho és quan es manifesta, ja que no sempre la culpa –si és que es pot parlar de culpa- és dels dansaires o organitzadors. També hi ha músics que cerquen el camí fàcil o fugen d’allò que pugui limitar el nombre de contractes. Igualment, cal tenir en compte aspectes que van més enllà de la qualitat, com el fet que pot haver sardanes magnífiques des d’un punt de vista musical, però, no ens enganyem, poc adients per a ballar.
Possiblement, el millor camí siguin els programes variats, que dosifiquen de manera prou hàbil els diferents estils, com els que, sortosament, podem veure que cultiven algunes cobles, entre les quals algunes de les comarques tarragonines, sortosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada