dissabte, 29 de novembre de 2014

Polèmiques intenses ...i volàtils

[Un dos i seguit, 28-11-14]

Una de les qüestions recurrents en el món sardanista des de sempre –i, quan dic “des de sempre” suposo que s’entén que és un debat antic i que se’n té constància amb la mateixa antiguitat que la mateixa sardana moderna-, el problema, dic, és la qualitat dels programes que interpreten les cobles. Aquí mateix ho hem comentat moltes vegades i si ara en parlo és perquè, un cop més, s’ha demostrat aquests dies a les xarxes socials que per poc que algú ho comenti aviat hi sorgeixen les més diverses opinions.

Alguns pensen que hi ha prou sardanes de qualitat -i de sobres- als arxius -i que se’n van creant de noves- per confeccionar repertoris mínimament dignes, però que, a l’hora de la veritat, bona part del que realment es balla o s’escolta no arriba a tenir un determinat nivell, o que, directament, és música dolenta i menyspreable. Naturalment, a partir d’aquí hi poden entrar consideracions ben diverses per part de cadascú i s’entrecreuen altres polèmiques, com la que (falsament, creiem molts) diferencia entre sardanes per a ballar i sardanes per a escoltar.

Aquest tipus de discussions sempre s’havien concretat en mitjans de comunicació tradicionals, és clar, però ara, amb les possibilitats que aporten les noves tecnologies tot és més ràpid i immediat. El perill, ja us ho podeu imaginar, és que costa molt poc escriure un missatge al Twiter o al Facebook, i encara costa menys pitjar el botonet i publicar-ho. Hi ha qui és més o menys provocador, qui té la pell molt fina, qui   –generalment emparant-se en l’anonimat- li costa poc resultar ofensiu.... Al capdavall, es parla molt (s’escriu, en aquest cas) i no sempre s’aclareixen gaires coses. I aquella rapidesa que deia, també hi és per tal que aquella gran polèmica s’esvaeixi i resti oblidada... fins que algú altra, un dia que estigui sensibilitzat per la cosa, o, senzillament, tingui ganes de brega, la recuperi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada