Des d’avui divendres i fins diumenge, la població
d’Arbúcies acull la 30a Festa del Flabiol, una convocatòria que ja és, doncs,
veterana i que va més enllà d’una trobada d’entusiastes d’un instrument
musical. Allí s’hi mostren les mil i una –i insospitades per a molts- possibilitats
del més petit de la cobla, però que també podem trobar sol –que, de fet, és una
de les variants més antigues- o en formacions que poden anar des del jazz a la
cobla moderna, passant per l’acompanyament de tot tipus de manifestacions
tradicionals. També hi ha debats, sessions d’improvisació, sessions
tècniques...
El cert és que, sortosament, les coses han canviat
molt per al flabiol. Amb les transformacions experimentades pel fet festiu al
llarg dels anys gairebé havia desaparegut, mantingut només per alguns músics
grans en àmbits rurals o bé com el més modest de la cobla de sardanes. En
realitat, a les cobles de la Catalunya Nord va desaparèixer i no va ser fins a
mitjans del segle XX que es va anar recuperant. Però és que a les cobles del Principat,
tot i mantenir-s’hi sempre present, era més aviat menystingut, anant a càrrec,
generalment, dels músics menys preparats. Només alguns noms molt concrets, com
Narcís Paulís, Lluís Buscarons i pocs més el van tractar amb prou dignitat. Es
va arribar al punt que a més d’una cobla-orquestra l’intèrpret de flabiol era
el cantant del ball, que feia poca cosa més que l’introit i el contrapunt.
Sortosament, fa uns anys s’ha revaloritzat el
paper i el prestigi del flabiol. Músics com Jordi León van fer una tasca
impressionant en aquest sentit: com a intèrprets, pedagogs, compositors... fins
arribar al moment actual, quan hi ha molt flabiolaires destacats, alguns dels
quals han fet el salt del flabiol a altres instruments similars de l’anomenada
“gran música”. Feliçment, molts compaginen les dues vessants. El més petit ja
no és el menys important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada