diumenge, 14 de febrer de 2016

Contra la visió rància del sardanisme

[Un dos i seguit, 12-2-16]

Fa poques setmanes, el sardanisme es va implicar en l’ambiciós projecte “Som Cultura Popular. Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona”, però amb vocació d’arribar a tot el país; ja fa temps que funciona força bé el projecte SardaTIC per a l’ensenyament de la sardana a les escoles traient profit de les noves tecnologies; són diverses les cobles que porten a terme muntatges molt treballats i creats expressament per a engrescar els més joves amb la música per a cobla; per aquí no res s’anuncia la segona edició de l’Enganxa't, les jornades dedicades a l'ensenyament i divulgació de la sardana que organitzen la Confederació Sardanista de Catalunya i la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida...

Són iniciatives diverses, que, a més, provenen de zones geogràfiques diferents i de sectors també ben variats, que tenen en comú el neguit per encomanar l’estimació i la valoració per una dansa i una música, així com tot allò que les acompanya, per part de tota mena de públics, però molt especialment els joves. Comparteixen, igualment, un esperit que combina la qualitat i la solvència amb la diversió, fugint de visions més aviat ràncies que sovint s’han atribuït al sardanisme, a vegades de manera merescuda però moltes altres penjades com una llufa en un dia dels innocents permanent.

Si anem resseguint l’actualitat sardanista, tal i com procurem fer en aquest programa, veurem aviat com n’és d’injusta aquesta visió negativa, sobretot quan comprovem que d’iniciatives per posar al dia la sardana en tots els sentits no en falten. Hi ha les que abans posava d’exemple, però moltes més que tracten de fer-se notar i d’incidir realment tant a dins, entre els habitualment implicats, com entre la resta de la societat  catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada