diumenge, 8 de maig de 2016

Reivindicació dels nostres compositors

[Un dos i seguit, 6-5-16]

Ho hem anat recordant setmana rere setmana i, evidentment, avui ho farem més que mai: aquest dissabte a la tarda és l’hora de la final del concurs La Sardana de l’Any edició 2015. Una iniciativa sempre polèmica i segurament criticable en molts sentit, però de la que jo sempre he pensat que cal valorar segons un balanç final en el qual queden moltes més coses positives que no pas negatives. Sobretot, si tenim en compte l’objectiu bàsic i essencial de tot plegat, que no és altre que contribuir a la divulgació de les sardanes noves.

Enguany, a més, com a tarragonins crec que hem d’estar orgullosos que, per primer cop, entre les deu sardanes finalistes n’hi hagi dues d’autors de la ciutat de Tarragona: el Rafel Guinovart i l’Alfred Abad. Històricament, havíem comptat amb un bon nombre de compositors que havien escrit sardanes i, en no pocs casos, amb força qualitat, però darrerament aquest aspecte havia decaigut notablement. Actualment, el panorama és molt millor, amb els noms que he esmentat i algun altre, entre els quals cal comptar alguns de remarcables no nascuts a la ciutat, però que hi han arrelat plenament, com Joan Moliner o Francesc Rius, per exemple. Uns autors que, junt a alguns clàssics com la saga Gols o Josep Maria Pla, entre altres, mereixen ser més coneguts. 

Encara no sabem si a la final d’Andorra hi haurà triomf tarragoní, però segur que podem estar feliços d’on han arribat aquestes sardanes que, d’altra banda, ja han començat a sonar força a les ballades. Un bon símptoma de cara a aquesta necessària reivindicació dels músics tarragonins.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada