Els enterradors de la sardana

[Un dos i seguit, 23-3-18]

El món de la sardana i la música per a cobla sempre ha tingut detractors, com tot en aquest món. El curiós del cas és que, a més dels que, senzillament, no els agrada, que el troben carrincló, que pensen que és quelcom ranci i que prefereixen coses més “modernes”, o qualsevol altra raó legítima com totes, a més d’aquests sempre hi ha hagut els “enterradors” de guàrdia. No ens referim als pessimistes congènits que es mouen dins del mateix sardanisme, sinó individus que sempre, de manera persistent, senten la necessitat de dir públicament que això de la sardana s’acaba, que cada vegada té menys adeptes, que es fan menys activitats i que la gent que hi va és més gran.

Aquests il·luminats (ho diem així perquè enraonen com si només ells haguessin advertit la veritat de tot plegat) ho van dient sempre que tenen ocasió i, alguns, tenen veu en mitjans de comunicació i tampoc s’estan d’escampar la idea, com si es tractés d’obrir els ulls de la gent i facilitar que aquesta actués en conseqüència. Sempre s’obliden de dir, però, quin ha de ser el moment precís (o aproximat, en tot cas) d’aquesta previsible (per a ells) defunció de la sardana. Ho diem perquè aquestes alertes les hem sentit tota la vida (i ja comencem a tenir una edat!) i la cosa ja comença a fer un tuf de conte del llop.

Aquella gent que, suposadament, eren els últims sardanistes quan nosaltres érem joves, a hores d’ara ja no hi són o estan fora de circulació per raons d’edat. Què passa, doncs, qui balla sardanes ara? No ho sabem, però preferim veure que sí, que de problemes n’hi ha i molts, però també molta gent amb ganes de fer coses, bona part dels quals en fan, i encara una porció gens menyspreable en fa de força interessants i, fins i tot, originals i renovadores. Avui en veurem uns quants exemples, com els que formen el llistat dels Premis Capital de la Sardana, que es van anunciar dissabte passat a Montblanc, o les Jornades d'Estudi dels Instruments de la Cobla, que s’estan fent a Barcelona.

A Montblanc, precisament, al llarg de l’any, s’anirà desenvolupant la capitalitat amb moltes de les iniciatives plenes de vitalitat que s’han plantejat els últims anys. El millor de tot és que encara n’hi ha més i que la dinàmica segueix i ho fa malgrat els “enterradors”. Sort que els catalans en tenim molta pràctica de remar contra corrent... l’externa i la interna.