dijous, 17 de gener del 2019

Primers adeus de l'any

[Un dos i seguit, 11-1-19]

El nou any ens ha de portar esdeveniments importants per al sardanisme. En el cas de Tarragona, bona part dels previstos ja els avançàvem a la última emissió del 2018 quan parlàvem de les celebracions del 40è aniversari de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. Però també hi ha notícies tristes, com el traspàs del músic Joan Guinjoan, que tan sols va escriure una obra per a cobla, però que confirma allò que moltes vegades hem assenyalat: que la majoria de grans noms de la música catalana, poc o molt, han parat atenció en aquest tipus de música.

Aquesta setmana també ens ha deixat Josep Maria Ferré, un personatge singular i irrepetible. Això ho dic perquè va ser una persona especialment activa en molts àmbits, entre els quals diversos aspectes de la cultura tarragonina: Setmana Santa, Cavalcada de Reis, sardanes (sense haver-ne ballat mai cap, segons deia ell mateix), castells (sense haver-ne fet mai cap, segurament)... Diversos terrenys en els quals va aportar, sobretot, una gestió fonamentada en el seu caràcter dinàmic, els seus contactes i el seu encert en saber a quina porta trucar o quina gestió fer en cada cas.

Allò més remarcable, crec jo, és que ho va realitzar, sobretot, en uns anys especialment complicats, quan les institucions o no tenien gaires mitjans o ganes d’ajudar les entitats culturals, i quan, a més, la societat tarragonina tampoc estava en condicions de promoure gaires alegries festives; quan la Setmana Santa estava en hores baixes o no era moda fer o parlar de castells, etc. En el camp sardanista, sempre va estar vinculat amb el món de les colles de competició, bàsicament de la mà de la seva esposa Conxita. Durant un temps, va presidir el Casal Tarragoní.

Avui dia, tot és molt diferent. No sé si també faria aquella feina que, en bona part, era discreta, vull dir sense fer-se veure gaire però efectiva. Potser sí, perquè era un home de recursos i aquest tipus d’activitat era la seva manera de ser. En tot cas, segur que ha estat una peça clau de la Tarragona de les últimes dècades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada