dimecres, 30 de gener del 2019

Treballant pel reconeixement internacional

[Un dos i seguit, 25-1-19]

La setmana passada comentàvem la notícia que la Confederació Sardanista havia lliurat formalment al govern d’Andorra la proposta perquè la sardana sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La decisió final correspon a la UNESCO, però cal que, prèviament, ho demani algun estat membre. Com sigui que la sardana es balla no només al Principat, sinó també a Andorra i a la Catalunya Nord, els promotors han volgut assegurar al màxim l’aposta procurant que siguin els estats respectius els que, efectivament, ho avalin.

Ara, doncs, ha estat el moment d’oficialitzar la demanda al govern d’Andorra. No sabem com estarà la cosa respecta a l’Estat espanyol, però ja fa uns mesos hi havia notícies contradictòries. En ocasions es deia que es rebutjava la proposta al Congreso, mentre en altres moments semblava que era el govern, aleshores del Partit Popular, qui es volia fer seva la idea.

En tot cas, al marge d’aquesta politiqueria, sembla que no es tracta, només, de fer una mena d’instància a la UNESCO demanant-ho, sinó que cal realitzar tot un seguit de tràmits complicats i costosos econòmicament parlant. També es tracta, asseguren, de mostrar quotidianament la vitalitat d’allò que es demana que rebi aquest reconeixement, en aquest cas la sardana. Vet aquí el recull de mostres de suport de famosos, de l’adhesió d’ajuntaments o les activitats per recaptar diners per a la causa. Costa de creure que elements que ja gaudeixen d’aquesta qualificació hagin hagut de seguir, en el seu moment, tot aquest itinerari d’actes i gestions. Penso, per exemple, en manifestacions totalment respectables i segurament mereixedores de la declaració com el Tribunal de les Aigües de València, que no deixa de ser un fet local.

En tot cas, per a la sardana ja fa temps que s’hi treballa i fins i tot s’ha contractat una empresa especialitzada en aquest tipus de gestions. Esperem que determinades maneres d’entendre  això de fer política no ho esguerrin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada