Si feu una visita al portal de al Confederació Sardanista de Catalunya,
entre molts altres continguts interessants, hi podreu trobar una força completa
agenda i un apartat de notícies, tot ben posat al dia, qualitat aquesta que,
malauradament, poques vegades podem constatar en els mitjans electrònics
d’entitats culturals. Aquestes, ja ho sabem, funcionen a base de molta feina
voluntària de persones que treballen de manera totalment altruista i, és clar,
no es pot pretendre que els efectes arribin a tot arreu. I gràcies!
La Confederació, però, ha aconseguit, ara per ara, que el seu web sigui
atractiu, actualitzat i que resulti realment útil. Això ens permet, posem per
cas, analitzar les notícies que s’hi publiquen, algunes ja divulgades en el
nostre programa i altres que ja exposarem avui mateix. Aquest repàs a les
notícies de, per exemple, les últimes dues setmanes, és suficient per constatar
una apreciació que fèiem no fa gaire parlant dels Premis Capital de la Sardana:
que aquesta part de la cultura catalana que ens ocupa, malgrat els problemes
que pugui tenir, és ben viva arreu del país i que, a més, implica persones i
entitats ben diferents, és a dir, cadascú amb els seus propis plantejaments i
camps d’acció preferents.
Així, el noticiari ens parla de concursos musicals, llibres d’història
sardanista local, propostes de noves experiències musicals, cobles que celebren
aniversaris importants, nous enregistraments de caire ben divers, concursos de
colles, etc. Tot això, és clar, juntament amb l’agenda i les moltes activitats
que s’han de portar a terme properament, ens donen a entendre que no només hi
ha balladors habituals, d’esporàdics o de competició, sinó músics intèrprets i
compositors, gent que ensenya a ballar o a fer sonar algun instrument, artistes
de tot tipus que s’inspiren en la sardana, informadors, estudiosos, pencaires
que munten entarimats o carreguen cadires, jurats, monitors de colles joves,
organitzadors dels que preparen coses i es barallen amb regidors o tracten de
seduir patrocinadors... En fi, una riquesa humana que cal valorar i defensar
com i on sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada