En principi, qualsevol que tingui uns mínims coneixements de com es balla
la sardana i conegui algun dels molts mètodes de repartiment, pot dansar-la de
manera, com a poc, prou digna. Quan ja es disposa de certa desimboltura, hom ja
es pot engrescar en el que es coneix com “fer els aires”, és a dir, interpretar
cada sardana amb el grau de balanceig que li escau a cada moment, a cada compàs
o grups de compassos, segons allò que a cadascú li sembla que demana la música.
Quan una colla domina això i aconsegueix un alt grau de conjunt entre tots els
seus membres, és molt probable que es tracti d’una colla de competició, o de
sardana esportiva com ara es tendeix a anomenar-les.
Tradicionalment, les colles anaven als concursos sabent, a vegades, quines
sardanes havien de ballar, però en la majoria d’ocasions no s’assabentaven fins
al darrer moment. En el primer cas, hi havia la possibilitat –generalment ben
aprofitada- d’assajar-les i aconseguir així una interpretació el més acurada
possible. En aquesta qüestió sempre hi ha hagut el debat sobre si calia o no
saber abans el nom de les sardanes, ja que molts consideren que el fet
d’enfrontar-se al repte de ballar-les sense preparació prèvia forma part de
l’encant d’un concurs i del mèrit d’una bona colla.
Fins no fa gaire, aquesta era la tesi dominant, però des de fa uns anys
s’ha optat per anunciar sempre, amb antelació de setmanes, les composicions que
han de ballar les colles del Campionat de Catalunya. L’argument principal és
que, d’aquesta manera, totes les colles competeixen amb igualtat de condicions,
evitant la picaresca o, senzillament, la fortuna d’aquelles anelles que, per la
raó que sigui, tenen accés al programa d’un concurs determinat.
La polèmica, però, no ha desaparegut. Tal i com s’ha vist aquests dies a
les xarxes socials, què passa quan, per exemple, es trien sardanes noves, de
manera que és difícil accedir a algun enregistrament i el promotor del concurs
suposadament té alguna vinculació amb dansaires d’alguna colla? En aquest debat
també han aparegut altres qüestions com la idoneïtat d’uns determinats títols
per als concursos, aspecte aquest en el qual hi podem trobar tants criteris com
dansaires i la solució sembla complicada. En tot cas, segur que valdria la pena
treballar per millorar la normativa del Campionat i prevenir situacions
delicades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada