Cada any, quan es fa pública la llista de guardonats amb els Premis Capital
de la Sardana, acostumem a destacar, entre altres coses, que, en conjunt, ve a
representar una mena de mostrari de la diversitat de persones, entitats i
organitzacions vàries que fan o han fet alguna cosa per la sardana i la dansa
tradicional catalana. Normalment és una relació força extensa –tant, que
acostuma a sorprendre a aquells que tenen una visió superficial o nul·la de la
sardana- que, a més, cada any aporta nous noms.
Els Premis, doncs, no només són nombrosos i de llarga tradició, sinó que
mostren una brillant diversitat: des de l’infatigable organitzador
d’iniciatives, fins al músic, ja sigui intèrpret o compositor; des de
l’incombustible monitor de colles, a l’estudiós de la història sardanista;
aquell aplec que compleix moltíssimes edicions, a una entitat prou
significativa; l’empresa que destaca pel suport decidit al sardanisme, a un
concurs musical; de la iniciativa renovadora, al disc acuradament
enregistrat... I podríem seguir una estona més.
Veient aquests llistats de reconeixements observem, també, que la sardana
no és, només, la pràctica de ballar una dansa determinada, sinó tot un món ben
viu i actiu i no sempre prou conegut, fins i tot per molts dels que s’hi mouen.
Al capdavall, suposo que cal entendre que els Premis, a més de voler dir als
destinataris que sabem la feina feta i ben feta que han realitzat i
recompensar-los, també es vol divulgar-la, fer que com més gent ho conegui,
millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada