Diumenge passat a
la tarda va tenir lloc, a la plaça de la Font de Tarragona, el tradicional
concurs de colles de les festes de Santa Tecla. Una cita competitiva amb una
llarga trajectòria de 73 edicions que enguany havia estat a punt de no portar-se
a terme per les raons que ja hem comentat prou i que no cal repetir.
Allò important és
que, tal i com es va recordar allí mateix, hi ha voluntat, no només per part
dels organitzadors, sinó també de l’Ajuntament, de que no només segueixi
fent-se el concurs, sinó que torni a acollir alguna categoria del Campionat de
Catalunya.
Aquesta vegada,
salvat a darrer moment, el concurs es va haver de conformar amb ser vàlid per
al Campionat Territorial, però a l’hora de la veritat va resultar molt més
lluït del que es podia preveure. El motiu és que va acollir unes colles extres
molt especials, diverses anelles formades per antics dansaires de l’Agrupació
Sardanista Tarragona Dansa, com una manera més de celebrar el 40 aniversari de
l’entitat.
La veritat és que
allò més rellevant no va acabar sent la classificació, sinó un munt d’emocions
i sensacions. Hi vam veure anelles molt veteranes, on es va demostrar que allí
on n’hi ha hagut sempre en queda, sobretot quan en no pocs casos tot i no ballar
en colla de competició de fa temps, són habituals en ballades i aplecs. En
altres, tothom pensava que si s’hi posessin arrasarien en el Campionat. En tot
cas, al marge de l’emoció dels retrobaments, alguns de feia molt de temps, en
conjunt es va oferir un espectacle ben atractiu al nombrós públic que ja vivia
la festa anant d’un lloc a l’altre procurant abastar diversos actes; en
definitiva, el gran argument dels que defensen que el concurs es faci en un
lloc cèntric de la ciutat des del punt de vista tecler.
Ara, mentre la
Tarragona Dansa afegeix un nou èxit en el seu aniversari, després de
l’espectacle al Teatre Tarragona i la gran anella envoltant la Catedral, caldrà
veure si s’aprofita aquest impuls sobrevingut al concurs i si es compleixen les
promeses municipals, l’any vinent torna la «normalitat».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada