No sé si els
sardanistes en general, fora d’aquells que habitualment estan pendents
d’aquestes coses, s’han adonat d’un fenomen curiós, darrerament molt estès, que
fa uns anys era totalment inconcebible. Em refereixo a que la majoria de
cobles, almenys les que actuen de manera més sovintejada per aquestes comarques
de Tarragona, poques vegades les podem veure i escoltar amb la plantilla
oficial. Gairebé sempre actuen amb músics de substitució, procedents d’altres
cobles que tenen el dia lliure o del col·lectiu, cada vegada més nombrós, de
músics sense compromís amb cap conjunt i que es dediquen, de manera més o menys
habitual, a allò que es coneix com «fer bolos».
He dit que això fa
uns anys era poc habitual i realment era així. Les cobles professionals, és a
dir, les que els seus components hi tenen la seva ocupació principal,
bàsicament les cobles-orquestres, sempre han funcionat d’aquesta manera i
encara ho fan avui dia. Però és que abans la resta de cobles tampoc acostumaven
a haver de recórrer a músics substituts, fora de casos molt especials, com ara
una malaltia.
No entraré a
valorar si la dinàmica actual és bona o no, si se n’abusa o no. Sí que cal
constatar que alguna cosa molt important ha canviat en el món de la música en
general a Catalunya que facilita aquest panorama. El cert és que ara hi ha
molts més músics i el nivell general de qualitat és força alt i això permet que
sigui relativament fàcil trobar un recanvi temporal per a qualsevol baixa. Si
mirem com estaven les cobles fa anys veurem moltes diferències i una d’elles és
que en aquell moment trobar un substitut solvent era un problema dels grossos,
encara que fos per a una sola actuació.
Encara hi podríem
afegir molts altres aspectes, com que avui dia les altres ocupacions dels
músics no sempre permeten o interessa passar-les després de la cobla en l’ordre
de prioritats. I així arribem a casos en els quals una cobla, a vegades, costa
de reconèixer-la, sobretot si arriba a tenir la meitat de components que no són
els titulars. Ja planyo als responsables
de cada formació quan han de quadrar agendes de la cobla i dels músics propis i
convidats.
En tot cas,
felicitem-nos del fet evident que el múscul del conjunt d’intèrprets sigui tant
potent que permeti escoltar i ballar amb bona música sigui quina sigui la
variant que ens trobem en cada cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada