Des del primer
moment, des del novembre del 2017, concretament, en aquest programa ens hem
solidaritzat amb aquells que han mostrat el seu rebuig al fet que hi hagi
presos i exiliats polítics catalans. Ho hem fet, ja ho sabeu, de la mateixa
manera que es fa a moltes ballades i altres actes sardanistes: amb la sardana La Santa Espina, d’Enric Morera, que
sembla destinada a complir aquesta funció des de la seva estrena l’any 1907.
Aquesta setmana –i,
em temo que hauran de ser unes quantes més- també ho farem. Com sempre, procurem mostrar
versions diferents, a vegades molt respecte a l’original, però sempre ho fem
amb el cor encongit i l’ànim emprenyat. Precisament per l’actual situació, el
programa d’aquesta setmana no serà del tot normal. De fet, tota la música
estarà dedicada a aquelles persones que
pateixen aquell exili la presó que dèiem, alhora que ens farem ressò d’algunes
de les reaccions del sardanisme, les cobles i els esbarts.
Potser algú pot
pensar que fem política i ens recordaria que també en aquest sector de la
societat a la qual li interessa allò que tractem habitualment hi ha opinions
diverses. Evidentment això és cert, però cal tenir clar que no parlem de
política quan rebutgem que hi hagi
presos polítics i exiliats, sinó que ho fem des d’una actitud de dignitat,
sensibilitat i ètica. I ens neguem a creure que entre els sardanistes, els
músics de les cobles o els dansaires d’esbarts, tot i que, suposadament, voten
opcions molt diferents, n’hi hagi de poc dignes, sense sensibilitat o mancats
d’ètica com per acceptar o justificar aquelles condemnes. Almenys, després de
molts anys de conviure-hi, no els hem trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada