dilluns, 28 d’octubre del 2019

En quin costat estem

[Un dos i seguit, 25-10-19]

Darrerament ens ha tocat viure uns temps estranys –d’interessants, els qualificaria un important historiador-, de manera que, entre altres coses, de sobte sembla que tot s’acceleri i durant uns dies passin un munt de coses especialment transcendents.

A Catalunya, molts han entès que no poden restar aliens a tot això que es mou i s’hi impliquen en major o menor mesura. La qüestió és en quina direcció volem encaminar els nostres esforços, un dilema que tot indica que la majoria té clar com superar-lo, sobretot després de veure les imatges que avui dia són tant fàcils d’obtenir i de divulgar. Un clar avantatge que ens proporcionen els mitjans actuals, a l’abast de tothom, que permeten veure amb claredat en quin costat preferim estar o creiem que hem d’estar.

El sardanisme, tant a nivell individual de bona part dels que senten que en formen part com des del punt de vista de les principals organitzacions, són dels que s’han compromès després de seguir aquell procés mental que deia. I no cal dir quina és la conclusió majoritària.

Efectivament, són molts els sardanistes que hem pogut veure al carrer, organitzant i opinant per les xarxes. Fins i tot, hi ha qui ha patit algun ensurt, amb una estada a comissaria i més d’un cop de porra democràtica. No han faltat els missatges oficials d’indignació de les entitats  i les federacions.

Curiosament, el passat cap de setmana va sorgit un debat més o menys públic entre colles sardanistes respecte els concursos del Campionat de Catalunya previstos per diumenge. El dubte era si s’havien de suspendre com a protesta per la famosa sentència o, en canvi, les competicions s’havien de fer perquè no convé perdre visibilitat del sardanisme i la protesta, de dubtós ressò, comportaria més problemes que resultats pràctics.

Naturalment, no s’havia de fer com si no hagués passat res i, en realitat, com que va acabar fent-se la segona opció, es van portar a terme determinades accions en el concurs que no és moment ara de valorar, ja ho farem. Allò que em sembla més important és que, almenys pel que fa als sardanistes de colla, sabem quina és la posició absolutament predominant i hi ha debat entre ells sobre com cal actuar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada