dilluns, 10 de febrer de 2020

El Retaule de Santa Tecla, en imatges de Ramon Giner

[Un dos i seguit, 7-2-20]

Els esbarts dansaires són, com tothom deu saber, unes agrupacions destinades a preservar, divulgar i dignificar les danses tradicionals catalanes. Aquesta definició tan senzilla i comprensible, però, resulta incompleta i només serveix per fer-ne una descripció molt general i, per tant, mai prou rigorosa. El cert és que el segle llarg que fa que hi ha esbarts ha vist moltes coses, també en aquest terreny tant suposadament conservador.

Sí, efectivament, molts esbarts han consagrat la seva existència en cercar la màxima puresa en l’execució de les danses; però, alhora, altres han anat més enllà, molt més enllà en certs casos. Per un costat, el repertori d’un nombre considerable d’esbarts ha superat l’àmbit del Principat per abastar pràcticament tots els Països Catalans i, fins i tot, hi ha hagut casos (polèmics, com Déu mana) que han adoptat balls i músiques de procedències més allunyades, inclòs de musicals clàssics nord-americans. I no només el repertori de balls és el que es pot plantejar de moltes maneres ben diferents, sinó que s’han anat adoptant tot tipus de recursos tècnics i sistemes de preparació física insospitats per aquells que van iniciar el concepte d’esbart.

Una visió optimista de tot aquest panorama podria ser aquella que fa abstracció de les polèmiques que aquesta dinàmica ha generat i es felicita del fet que, al cap i a la fi, hi ha de tot, i això vol dir riquesa i vitalitat per al col·lectiu.

Un dels nous camins que han emprès alguns esbarts des de fa uns anys és el de treballar de manera decidida els respectius patrimonis festius tradicionals de la seva població o comarca. Un cas especialment significatiu de tot això és Tarragona, on els dos esbarts van tenir un paper bàsic, essencial, en la potenciació del seguici festiu i d’altres moments de les festes. Ha estat una gran feina de recuperació i de modernització, tasca que, sortosament, segueixen fent de manera decidida.

L’aparició, aquests dies, d’un llibre ens porta a posar un exemple magnífic: el Retaule de Santa Tecla, un espectacle relativament nou, però basat en elements ancestrals convenientment posats al dia. En pocs anys (vist de la perspectiva de l’antigor d’allò que s’explica) ningú dubta que el Retaule ha esdevingut emblemàtic i imprescindible. El llibre en qüestió mostra un munt de fotos meravelloses del tarragoní Ramon Giner que permeten conèixer les interioritats d’aquesta creació de l’Esbart Santa Tecla, des dels assajos a l’actuació dins la Catedral. Un autèntic tresor de llibre, especialment per a aquells que, cada any, pocs dies abans del de la patrona, ens esborronem a la Catedral de Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada