Si teniu
l’oportunitat d’escoltar amb prou deteniment enregistraments de la cobla
Barcelona dels anys 50 del segle passat, podreu gaudir de la que, possiblement,
hagi estat la millor cobla de tots els temps, interpretant peces de tota mena, sovint
d’una gran exigència, amb una pulcritud i un so extraordinaris. I això, en una
època en la que no es podia manipular res en el procés de producció dels
discos. Alguna cosa semblant podríem dir de la cobla La Principal de la Bisbal,
però l’exemple de la Barcelona ve avalat per aquells enregistraments, gairebé
insuperables pel repertori que inclouen en molts casos.
Aquell qualificatiu
de «millor cobla de tots els temps» que he gosat expressar, actualment li
disputen diverses cobles, singularment la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Ara,
els discos es poden enregistrar amb l’ajut de mil i un recursos tècnics, però
també els podem contrastar amb la cobla en viu i en directe. A més, els músics
d’avui dia cada cop s’enfronten a reptes més compromesos i variats.
Efectivament, no és
cap novetat que la Sant Jordi és una de les que de manera més decidida s’han
abonat a actuar, amb solvència i, generalment, uns resultats esplèndids, amb
gent tant diversa com el cantautor Roger Mas, el guitarrista de flamenc i jazz
Niño Josele, l’Orfeó Català o Pascal Comelade. Han experimentat amb grups de
dansa urbana, amb Kepa Junkera o els Francolins, i han fet nadales amb la
cantant de jazz Carme Canela.
Tot això i més,
sense oblidar -més aviat el contrari- el repertori habitual de qualsevol cobla
de primer nivell, inclòs allò més nou de les sardanes i obres per a cobla que
segueixen estrenant-se de manera imparable. Tan és així, que entre els seus
últims discos hi ha una antologia de les més compromeses obligades, ens han
recordat els grans ‘hits’ de la història sardanista i, aquesta setmana mateix,
han iniciat una col·lecció de grans clàssics, en aquest cas fent abstracció de
la popularitat o no dels títols escollits.
Tot això,
insisteixo, amb una seriositat i, alhora, una vivacitat interpretativa
enlluernadores. El millor de tot -a diferència del que passava en aquells temps
de la Barcelona-, és que hi ha força cobles més amb aquests neguits i amb
nivells de qualitat dignes de ser tinguts en compte. L’únic dubte que tinc és
si disposem de prou públic que estigui a l’alçada per apreciar tot aquest luxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada