diumenge, 23 de febrer del 2020

L'Ajuntament de Tarragona per la sardana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

[Un dos i seguit, 21-2-20]

Encara que, de vegades, alguns ho ignorin, o sembla que prefereixin ignorar-ho, el fet sardanista (ballades i aplecs, concerts, concursos, colles, músics, compositors...) és força important, molt més del que, sovint, més d’un sardanista actiu n’és conscient. Tant, que resulta totalment lògic que hi hagi una organització federativa que ho aplegui tot, que vetlli pel seu normal desenvolupament, que promogui accions de tota mena per potenciar-ho, que procuri resoldre problemes i millori tot allò que sigui susceptible de millorar, etc.

És una funció que compleix la Confederació  Sardanista de Catalunya i, com deia, la seva existència és percebuda com a normal. Però el cert és que no fa pas massa anys que funciona, concretament des del 1990, tenint en compte la llarga història de la sardana. Hi va haver un primer intent en temps de la República amb la Lliga Sardanista, però la seva activitat va quedar estroncada, com tantes altres coses, amb la Guerra Civil. Posteriorment, l’Obra del Ballet Popular intentaria complir una funció similar, incloent els esbarts. Encara que va realitzar algunes iniciatives molt importants (Ciutats Pubilles, Premis del Dia de la Sardana, etc), mai no va aconseguir-ho del tot.

Sembla que la Federació Sardanista, fa poc reconvertida en Confederació, perquè aplega federacions, va per bon camí. En aquests anys ha fet força feina, molta de la qual destinada a bastir la seva complexa estructura organitzativa que, en part, encara no s’ha completat del tot.

Una de les iniciatives que sí que ha assumit amb decisió és la campanya per aconseguir que la sardana sigui inclosa a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Una de les vies de treball és procurar que els ajuntaments de Catalunya s’hi adhereixin de forma oficial, és a dir, que ho aprovi el respectiu ple municipal. La llista comença a ser important, però encara hi falten molts ajuntaments, especialment dels més grans. Per això cal valorar de manera molt singular el fet que el de Tarragona, avui mateix, no només hi hagi donat suport, sinó que, a més, en comptes d’aprovar la moció que havia presentat un grup polític, hi hagi hagut un acord unànime per a una declaració institucional que ha llegit l’alcalde i, per tant, no ha calgut votar-la. A més, el de Tarragona és el municipi més important en nombre d’habitants que fins ara s’hi ha adherit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada